Us deixo l'Esperit de la veritat

Apunts sobre l’evangeli d’avui.(Jn 14,15-21)

Joan «ens parla de la presència del Déu de Jesús i de l’Esperit en la primera comunitat». És un escrit adreçat «als cristians de finals del s.I [...] que no han conegut Jesús [personalment] però això no els fa inferiors als apòstols». És també un escrit pels cristians del s.XXI

Jesús s’acomiada i posa en l’escena de la salvació un altre element: «l'Esperit de la veritat». (Jn 14,17) que serà «un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre». (Jn 14,16) Després de la seva mort, «el Jesús que va viure a Galilea, s’identifica absolutament amb Déu que és Esperit». Aquest és el misteri «indistingibles» del Déu U i Tri.

«Si m'estimeu, guardareu els meus manaments» (Jn 14,15) Uns manaments (plural) que queden reduïts a un (singular): que és el manament d’«estimar». Estima i fes el què vulguis (St. Agustí). «Qui no estima als altres no pot estimar a Jesús, ni a Déu». «Aquesta exigència d’estimar no és aliena, ve de dins [i es manifesta quan es va en contra] de l’opressió i tota classe d’injustícies, i es desenvolupa quan hi ha solidaritat i lliurament als altres». (Fray Marcos. Fe adulta)

L’Esperit que el Pare us enviarà «és l'Esperit de la veritat, que el món no pot acollir [però], habita a casa vostra i estarà dins de vosaltres», (Jn 14,17)

«Aquesta Presència de [l’Esperit de Déu que habita] en mi no altera per res la meva  individualitat. Jo sóc jo totalment, i totalment (de) Déu. El viure aquesta realitat és el que constitueix la plenitud de l'home. Consisteix en això tot el Missatge de Jesús. Descobrir i viure aquesta presència és la nostra tasca com a cristians, és a dir com a seguidors de Crist. És també l'objectiu de l'home [i la dona], perquè tots estem cridats a assolir aquesta mateixa meta». (Grego Contreras, GOAC. Delegació Diocesana d’Apostolat Seglar).

«Hi ha una petició repetida en els salms molt significativa: “Senyor, feu-nos veure la claror de la vostra mirada!” [...]. Una mirada lluminosa [que en fa veure] i descobrir les coses i les persones tal com són i fa veure tot allò que pot passar fàcilment inadvertit».

«Ens n’adonem [que l’Esperit resta dins nostra]? Cal que ens mirem a la llum de la seva mirada i descobrim, enmig de les nostres limitacions i febleses [aquesta] presència de l’Esperit de Jesús. Aquest Esperit que ens inspira tantes coses bones, tants bons sentiments envers tantes persones, tants bons pensaments i desigs que ens porten a actuar amb generositat. I és, deixant-nos portar per aquest Esperit, com podrem anar vencent les nostres febleses. I amb la claror de la seva mirada, més fàcilment descobrirem també la seva presència en els altres, enmig de febleses inherents a la condició humana. (Francesc Xicoy, sj. Pregaria.cat)