L’ENDORMISCAMENT CRISTIÀ

Des de fa molts de temps, la major part dels cristians hem estat adoctrinats per una religió que ens feia creure que tot era pecat, per la qual cosa els eclesiàstics ens induïen un concepte escatològic de viure, que ens el dosificaven per mitjà d’uns sermons tan narcotitzants que ens endormiscaven fins a deixar-nos incapacitats per veure el que succeïa al nostre entorn, ni saber analitzar i menys reaccionar contra una Església, o Esglésies, que s’allunyava cada cop més del missatge que Jesús de Natzaret ens va voler transmetre dos mil anys enrere.

Molts catòlics, protestants, anglicans, luterans o seguidors de l’episcopalisme hem o havíem acceptat sense el menor sentit crític les estructures que aquestes Esglésies han imposat al llarg dels temps. Acceptant i sense rebutjar ni oposarnos al fet que els molts que dirigien les esmentades estructures fossin persones (clergues, bisbes i cardenals) que el poder els havia corromput de la mateixa manera que també ha corromput molts polítics, financers i empresaris. Una corrupció que no només s’ha limitat a la consecució fraudulenta de grans fortunes i a la utilització del poder despòtic, autòcrata o, fins i tot, teocràtic, sinó a la perversió més baixa dels seus instints sexuals.

Ser seguidor de Jesús no pot consistir, només, a participar en actes litúrgics o grans manifestacions eclesials; formar part d’una petita comunitat de base per fer meditació o en una associació asistencial com pot ser Càritas. Jesús ens ho va deixar dit: «No tothom qui em diu: Senyor, Senyor, entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel» (Mt 7,21), i fer la voluntat del Pare consisteix a fer que en aquest nostre món imperi per damunt de tot l’amor i la justícia. Amor als pobres i desvalguts i justícia per tal d’eliminar la corrupció i els grans desequilibris socials que provoquen els grans especuladors de la nostra societat siguin laics o clergues. L’Església o Esglésies només tenen raó d’existir si tenen per objectiu donar testimoni del Crist (amb tot el que significa el mot), o sigui ser coherent i conseqüent amb el missatge de Jesús. Aquest missatge, segons els textos evangèlics I les interpretacions més actualitzades, ens diu que Jesús va tenir una predilecció pels pobres, pels marginats i per les dones maltractades (fins i tot per les putes) i també per la justícia. Cosa que ens indica que és urgent eradicar els abusos i els excessos dels poders, també els dels «sacerdots del  Temple». Això vol dir que a tot cristià practicant, laic o clergue ens correspon intentar donar el seu mateix testimoni.

Una manera de donar testimoni pot ser col·laborant en l’enderrocament de les estructures i institucions on la corrupción s’hi ha instal·lat. Per això fa falta: 1) que no ens deixem enverinar pels narcòtics deshumanitzants que, interessadament, segueixen volent-nos donar els sectors majoritaris de la cúria vaticana, dels bisbes i dels cardenals, la majoria dels quals, com s’ha comprovat en el darrer Sínode de la Família, són insensibles a les necessitats humanes i molt més fidels a camuflar els seus interessos, en el Dret Canònic, que en promoure i aplicar l’Evangeli; 2) és urgent, per tant, un canvi copernicà en el Vaticà, car és evident que, malgrat la bona voluntat del papa Bergoglio i els seus esperançadors gestos, li mancarà força per poder-ho capgirar.

Probablement a l’Església dels nostres temps li convindria una Nova Reforma, com apunta el bisbe John Shelby Spong, en les seves Dotze Tesis, en la qual les associacions de laics no adscrites a l’Opus Dei, a Legionarios de Cristo, als Quicos o a qualsevol altra màfia vaticana, hem de donar el suport necessari per transformar el Vaticà d’una estructura de poder corrupte, a la més gran institució d’acollida i de solidaritat, i també fer possible que es foragiti de l’Església aquells monsenyors, bisbes i cardenals que se’ns serveixen pels seus interessos més inconfessables.

Jaume Rocabert Cabruja

Publicat a la revista RECULL de Blanes