BETLEM O NATZARET?

Diuen molts investigadors i erudits que ‹Jesús apareix a Galilea i mor a Jerusalem›, obviant el lloc on va néixer i modificant el gentilici que li seria propi. Sempre es parla de Jesús de Natzaret o el natzarè, situat la majoria dels fets de la seva vida  a la regió de Galilea. D’aquí que alguns li diguin el galileu. Són pocs els qui com John P. Meier situen Jesús a la històric com ‹un jueu marginal›, en la seva obra: Nueva visión del Jesús histórico.

¿Per què avui molts investigadors es pregunten si el fundador del cristianisme va néixer realment a Betlem? Només dos evangelistes, Mateu i Lluc, en donen dades afirmatives, ¿responent a les profecies que situen Jesús descendent de David i per tant la suposada voluntat de Josep de mantenir aquest llinatge, i empedronr-se al lloc d’on era oriünda la seva família?. Això val com especulació, fins a cert punt plausible, però sense que se’n pugui extreure una base històrica.  

Mateu transcriu la profecia: ‹I tu Betlem, terra de Judà,/ no ets de cap manera la més petita/ de les principals viles de Judà/ perquè de tu sortirà un príncep/ que pasturarà Israel, el meu poble›. (Mt 2,6) I, al seu torn, Lluc escriu: També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. (Lc 2,4)

Sembla que Jesús no podia néixer més enllà de l’octubre de l’any 7 aC ni més ençà del setembre de l’any 6 aC. Per tant, el cens dels ciutadans romans de tot l’Imperi, promogut per Cèsar August, que es va produir l’any 8 aC no pot ser, com diu l’evangelista (Lc 2,1) el motiu del desplaçament de Josep i Maria a Betlem. Sembla més versemblant que els esposos acudissin al cens promogut per Herodes el Gran, que coincideix amb el període en que s’estima que va néixer Jesús. Per altra banda, si bé August exigia la inscripció en el lloc d’origen -en el cas de Josep aquest seria Betlem-, només es convocava als romans i era de caràcter cadastral (tributum soli). I sembla que Josep no complia cap d’aquestes dues condicions exigibles. Tampoc el cens promogut per Herodes justificaria l’anada a Betlem, doncs que era de persones físiques (tributum capitis) i no exigia la inscripció en el lloc d’origen. No hi ha dubte que els censos es feien en afany recaptatori. En aquest cas Herodes volia fer complir la Llei de Moisès que obligava al pagament d’un impost anual a tota persona que estigués entre els 12 (potser 14) anys i els 65 que visquessin en el seu territori, sense tenir en compte el lloc de procedència. ¿Per què, doncs, Josep va iniciar un viatge que si es té en compte l’estat avançat de gestació de Maria i els dies necessaris per a recórrer els 200 Km. que aproximadament separen Betlem de Natzaret, devia presentar serioses dificultats? I si l’estada a Betlem va durar alguns mesos, abans que segons Mateu es refugiessin a Egipte, per por d’Herodes i segons Lluc van tornar a Natzaret després de rebre la visita dels Mags, on eren els fills de Josep (¿) més grans que Jesús?.

‹Els relats del naixement de Jesús dels evangelis –diu Leonardo Boff- contenen elements històrics, però per emfatitzar el seu significat religiós, venen revestits de llenguatge mitològic i simbòlic.› Els evangelis ‹són proclamacions de fe centrada en Jesús Salvador›. D’aquí que no pretenguin biografiar el personatge i presentin disfuncions històriques, substituint dades contrastables per relats explicatius de caràcter catequètic.

Però, si seguint els mètodes de la història crítica es poden tenir dubtes en relació al lloc en el que ‹Déu va venir a visitar la terra›, com diuen alguns exegetes, Del que no hi ha dubte es que la tradició ha situat a Be..lem aquest esdeveniment i a l’inici del tercer mil·lenni encara se celebra. Malgrat la comercialització que el món modern ha fet del Nadal, pels cristians encara significa, com diu Raimon Panikkar, que: ‹Déu neix en tu, en mi, a la història i al món. És un fet còsmic!›.    

 

Salvador Sol