L’Església
ha anat repetint aquesta celebració especial, a períodes que han anat canviant
en el temps (últimament està establer cada vint-i-cinc anys) o motivat per a commemorar
algun esdeveniment important. Com ara el present, que respon als cinquanta anys
de l’acabament del Concili Vaticà II. El papa Francesc va considerar que era
una bona oportunitat per a reconduir l’Església cap a la misericòrdia, i el 13
de març de 2015, va convocar els cristians del món a un jubileu extraordinari
de la Misericòrdia, que es va iniciar el dia 8 de desembre (festivitat de la
Immaculada Concepció) i acabarà el 20 de novembre de 2016 (festivitat de Crist
Rei).
El
papa ha tingut l’encert d’orientar aquest jubileu a la contemplació de la
misericòrdia que potser els cristians hauríem de tenir més present. La
misericòrdia, la defineix el diccionari, com: «Profunda pietat o compassió que
empeny a perdonar, a socórrer». (IEC). Com escriu Ramon M. Nogués (El Pregó, nº
510), «la misericòrdia com a característica genuïna de la revelació cristiana
per a definir l’actitud de Déu evers els humans».
Contrasta
el rigor en que l’Església, considerada oficial, tracta algunes qüestions que
per a ells són tabú, amb una fixació quasi neuròtica, com escriu Nogués, en tot allò que es relaciona amb el sexe: homosexualitat,
divorciats que viuen en parella, us de preservatius... Tanmateix, fora bo
tornar a llegir el que escrivia Isaïes recriminant el comportament dels
israelites, quan els compara amb la vinya que dóna vi agre: «El Senyor n’esperava
justícia, i pertot veu injustícies; volia misericòrdia, i tot són misèries» (Is
5,7). En les votacions del passat Sínode sobre la família, es va posar de
manifest que la majoria dels bisbes sinodals no han entès de què va això de la
misericòrdia.
La
misericòrdia i la compassió són atributs primigenis de Déu: «En tu confiaven
els nostres pares –diu el salmista-, i confiaven i els vas alliberar» (Sl 22,5).
Déu manifestà la seva misericòrdia al poble d’Israel, quan li parla a Moisès, i
li confià una missió: «El clam dels israelites ha arribat fins a mi i he vist com els egipcis els oprimeixen.
Ara, doncs, jo t’envio al faraó; vés-hi i fes sortir d’Egipte els israelites,
el meu poble. (Ex 3, 9-10). En el Nou Testament, també Jesús es refereix a aquesta
actitud de Déu, quan recomana als seus seguidors: «Sigueu misericordiosos com ho
és el vostre Pare» (Lc 6,36)
Joan
Pau II va reconèixer, en la seva carta apostòlica Tertio Millennio Adveniente –escrita arran de la proclamació del
Jubileu del 2000-, que: «a partir de Crist, tots els anys són “anys de gràcia”.
“Crist és el Senyor del temps, el seu principi i el seu compliment; cada any,
cada dia i cada moment són abastats per la seva Encarnació i Resurrecció”».
Malgrat aquesta consideració, fa bé el nou Francesc de l’Església, d‘invitar-nos
a reflexionar sobre actituds cristianes que hauríem de tenir sempre presents i
que alguns tenim una mica adormides. Que ens recordi que el Déu de Jesús, és el
Déu misericordiós que pren partit pels qui pateixen, pels marginats que la societat
aboca a la pobresa, pels condemnats injustament... El Déu, que: «Ha revelat la seva gran bondat per Israel, la
seva misericòrdia i el seu amor immens» (Is 63,7).
Salvador
Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada