TODOS SANTOS^*
Selecció de punts clau per interpretar l’evangeli d’avui (Mt 5,1-12) sobre l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta.


En català diem «Tots Sants», a aquesta festivitat de l’1 de novembre, coincidint amb el nom que li ha donat l’autor d’aquest comentari, per considerar-lo més apropiat que el de «Todos los Santos», per no fer distincions entre ells i nosaltres. Déu no fa diferències, ens estima a tots, no pel que som, sinó pel que Ell és.

Si entenem per sant, ser un ésser humà perfecte, vol dir que el sant, és aquell que humanament ja ha arribat a la seva plenitud i ja no té possibilitats de créixer. La seva perfecció no té res a veure amb la seva biologia, ni està lliure d’errors.

Descobrir, viure i manifestar aquest «ésser en la plenitud de les seves possibilitats humanes», és el que en podríem dir santedat.

Quan creiem que per ser sant hem d’anular els sentits, reprimir els sentiments, menystenir la intel·ligència i sotmetre la voluntat, ens estem exigint ser inhumans,

La plenitud d’allò que és humà només s’assoleix en el diví. Viure el diví que hi ha en nosaltres, és la meta. Qui és humà, és imperfecte, per definició. El sant verdader no és l’ésser perfecte. El sant mai descobrirà que ho és. No aspira a ser sant, sinó a ser més humans cada dia. Seguint les paraules de Jesús: «Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte.» (Mt 5,48), desenvolupant l’amor que Déu ha abocat en nosaltres.

Quan hem posat la santedat com extraordinària, ens hem sortit del marc de referència evangèlic. Si creiem que el sant és aquell que fa el que ningú és capaç de fer, o deixa de fer el que fem tots, ja hem caigut en la trampa d’atribuir-li mèrits que no són propis dels humans.

Quan el jove diu a Jesús: «Mestre bo». Jesús li contesta: Perquè em dius bo? Només Déu és bo.

Quan Jesús diu als seus deixebles: «No us deixeu dir mestre, ni cap, i no digueu a ningú pare...», si aquell jove li hagués dit sant, quina hauria estat la resposta?

Sant és qui ha descobert l’amor, que és Déu. Tots som sants i santes per l’amor que Déu ens té a nosaltres, no pel que nosaltres som per a Ell.

La creença generalitzada de que la santedat consisteix en desplegar les virtuts morals, no té res a veure amb l’evangeli. Recordem: «els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu.» (Mt 21.31).

Com s’ha dit tantes vegades, Déu ens estima perquè Ell és bo; és amor infinit. Per això ens estima a tots infinitament.

*.- Per veure l’original: (clicar): MATEO