Selecció del comentari de l’evangeli (Lc 10,01-20) escrit per: Fray Marcos – Fe adulta
En l’evangeli d’aquest diumenge Lluc ens parla de la
predicació de la novetat del Regne, que no és altre cosa que dir: «És el mateix
Déu qui ens estima I està en nosaltres». .
Jesús envia els seus deixebles (dotze, com les tribus
d’Israel) i altres setanta (com les nacions gentils reconegudes en el Gènesi). Els
envia de dos en dos, perquè, pels jueus, l’opinió d’un de sol no tenia cap
valor en un judici, i la missió que reben és la de ser testimonis de la Bona Notícia,
com ho ha de ser, també avui, qualsevol cristià, a través del seu exemple de
vida.
No és doctrina el que s’ha de transmetre, sinó allò que
Déu és per a tots, sense excepcions, en qualsevol temps i lloc.
Aquestes són les Claus de la predicació:
1.- Itinerància. «Aneu» (Lc 10,3).
Jesús va «anar»… a proclamar la Bona Noticia, sense seguretats:
«el Fill de l'home no té on reposar el cap.» (Lc 9,58)
2.- Dificultat. «jo us
envio com anyells enmig de llops».
Quan es va escriure aquest evangeli
les comunitats cristianes eren ferotgement perseguides pels jueus i pels
pagans.
3.- Pobresa. «No porteu
bossa, ni sarró, ni sandàlies» (Lc 10,4).
La pobresa material és signe d’haver superat les seguretats
personals. Els mitjans externs emprats han de ser, només, els que ens permeten
fer arribar el missatge, però mai que repercuteixin en benefici propi.
4.- Urgència. «no us
atureu a saludar ningú pel camí» (Lc 10,4).
En aquell temps, saludar algú pel camí anava acompanyat
d’un gran cerimonial, que durava hores, i els primers cristians havien d’anar
per feina; creien que la fi dels temps era imminent
5.- Pau. «Quan entreu en
una casa, digueu primer: «Pau en aquesta casa». (Lc 10,5)
La pau, per un jueu del temps de Jesús no es referia
només a l’absència de problemes i conflictes, sinó a l’abundància dels mitjans
necessaris perquè un ésser humà pogués aconseguir la seva plenitud humana.
El cristià ha de dur, vagi on vagi, harmonia, comprensió,
amor i pau... En això es coneix el regne de Déu.
6.- Humilitat. «menjant
i bevent el que tinguin».(Lc 10,7)
Es tracta d’una de les actituds més difícils: posar-se al
nivell de l’altre. Respectar els seus costums, estar disponible, acceptant el
que et donin sense esperar res a canvi.
7.- Cureu. «cureu els
malalts que hi hagi» (Lc 10,9)
No solament les malalties físiques, també les psíquiques
i sentimentals, que arruïnen l’existència de tantes persones; tot allò que a un
li impedeixi ser un mateix. Els 70 (72) fant referència als dimonis que sotmeten.
8.- Bona Notícia (evangeli). «El Regne de Déu és a prop vostre» (Lc 10,9).
Més enllà de doctrines i rituals, el que l’ésser humà ha
de saber és que Déu l’estima.
Predicar el Regne és fer veure a cada persona que Déu és proper,
que el tenim en el fons del nostre propi ser. Déu és (està) en cadascú de
nosaltres. Descobrim-lo i ho tindrem tot.
Proclamar el Regne de Déu, requereix viure en el Regne, i
limitar-se a fer una oferta, que, encara que no l’acceptin, sàpiguen que el
Regne és a prop.
Pau i bé, CSXXIG – Publicacions
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada