DINER QUE NO ÉS NOSTRE

 Comentari a l’evangeli (Mc 10,17-30) i comentari de J.A.Pagola

Evangeli.- 

¹⁷ Quan es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà:

--Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?

¹⁸ Jesús li digué:

--Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. ¹⁹ Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare.

²⁰ Ell li va dir:

--Mestre, tot això ho he complert des de jove.

²¹ Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué:

--Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.

²² En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.

²³ Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles:

--Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!

²⁴ Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir:

--Fills meus, que n'és, de difícil, entrar al Regne de Déu! ²⁵ És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.

²⁶ Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres:

--Si és així, qui pot salvar-se?

²⁷ Jesús se'ls mirà i digué:

--Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot.

²⁸ Llavors Pere li va dir:

--Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit.

²⁹ Jesús digué:

--Us ho asseguro: tothom qui per mi i per l'evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, ³⁰ rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna.(Mc 10,17-30.BIC)

 

Comentari.-

A les nostres esglésies es demana diners per als necessitats, però ja no s’exposa la doctrina cristiana que sobre els diners van predicar amb força teòlegs i predicadors com Ambròs de Trèveris, Agustí d’Hipona o Bernat de Claravall.

Una pregunta apareix constantment en els seus llavis. Si tots som germans i la terra és un regal de Déu a tota la humanitat, ¿amb quin dret podem seguir acaparant el que no necessitem, si amb això estem privant a d’altres del que necessiten per viure? No cal afirmar més aviat que el que li sobra al ric pertany al pobre?

No hem d’oblidar que posseir alguna cosa sempre significa excloure d’allò els altres. Amb la «propietat privada» estem sempre «privant» a d’altres d’allò que nosaltres gaudim.

Per això, quan donem alguna cosa nostra als pobres, en realitat potser estem restituint el que no ens correspon totalment. Escoltem aquestes paraules de sant Ambròs: «No li dónes al pobre d’allò que és teu, sinó que li tornes el que és seu. Doncs el que és comú és de tots, no només dels rics… Pagues, doncs, un deute; no dónes gratuïtament el que no deus».

Naturalment, tot això pot semblar idealisme ingenu i inútil. Les lleis protegeixen de manera inflexible la propietat privada dels privilegiats, encara que dins de la societat hi hagi pobres que viuen en la misèria. Sant Bernat reaccionava així en el seu temps: «Contínuament es dicten lleis en els nostres palaus; però són lleis de Justinià, no del Senyor».

No ens ha d’estranyar que Jesús, en trobar-se amb un home ric que ha complert des de jove tots els manaments, li digui que encara li falta una cosa per adoptar una postura autèntica de seguiment seu: deixar d’acaparar i començar a compartir el que té amb els necessitats.

El ric s’allunya de Jesús ple de tristesa. Els diners l’han empobrit, li han tret llibertat i generositat. Els diners l’impedeix d’escoltar la crida de Déu a una vida més plena i més humana. «Que n’és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!». No és una sort tenir diners, sinó un veritable problema, ja que els diners ens impedeixen seguir el veritable camí cap a Jesús i cap al seu projecte del regne de Déu.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat