Marc ens presenta les dificultats que tenien els deixebles per entendre a Jesús. Ells pensaven en un Messies polític, i esperaven poder disfrutar del seu poder...
Una situació que es
manté al llarg de la vida de Jesús. Es pot veure en el que escriuen els
evangelistes al respecta: (Mateo 18, Mateo 23, Marcos 9, Lucas 9, Lucas 22).
Jesús ho deixa
clar en l’evangeli d’avui: «Qui vulgui ser
important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots»
(Mc 10.43-44) Això es coherent amb el «testament» de Jesús (Vg Jn 12,
50), quan al principi de l’últim sopar Jesús renta els peus als deixebles, com
un esclau.
Reflexió.-
Aquesta lectura ens revela els costats més
foscos de la nostra religiositat, que Jesús, el gran profeta, desemmascara, com
el pecat ocult.
Els evangelis no
dissimulen la mediocritat de les intencions dels dotze, i el poc que comprenen al
Mestre.
Els deixebles es
mostren com persones necessitades de conversió. Seguir a Jesús no significava
una transformació automàtica dels valors i les expectatives. Anar amb ell,
seguir-lo físicament, serà només el principi del seguiment espiritual.
Lluc, en els Fets
dels apòstols, ens mostra els dotze disputant-se els primers llocs en l’últim
sopar. Però les primeres comunitats, segons que explica el mateix Lluc, ja no tenen
l’afany de superioritat dels uns sobre els altres. No es parla de «caps», ni de
«sacerdots», ni de que hi hagi «primers»
en autoritat.
Els deixebles, en
els evangelis tenen ànsies de poder, mentre que en els Fets dels apòstols ja es
presenten «convertits»: ja han assumit que la seva funció és la de servir, com
ho va fer el Mestre. Vol dir que han acceptat Jesús i la seva norma de
conducta.
Aquest és el
messianisme de Jesús. En el Regne els poders humans de domini no tenen sentit.
Res de triomf espectacular, res de riqueses, res de manifestacions exteriors...
Nosaltres, i
l’Església –comunitat de creients--, estem sotmesos al mateix procés de pecat i
conversió.
L’espectacle
exterior de l’Església sovint recorda les ambaixades dels grans emperadors antics,
que s’aprofitaven dels honors del Senyor al qui servien, per tal d’exercir una
autoritat sobre els demés que no els corresponia. L’Església sovint té la
temptació, pel fet d’haver estat fundada per Jesús. I haver rebut la Missió de predicar-lo
al món.
Tota una lògica
humana que s’ensorra per dues consideracions. La primera: aquesta no és la lògica
de Jesús, explicada en l’evangeli d’avui: «El
Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir». (Mc 19,45).
I la segona
consideració: l’Església és ambaixadora de Jesús només pel seu grau de
conversió. Si l’Església es lliura per servir a l’alliberament de l’ésser humà,
és l’Església de Jesús.
*.- Comentari a l’evangeli (Mc 10,35-45) escrit per: José Enrique Galarreta – Fe adulta. Veure original: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/391-marcos.html
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada