L’ÈTICA DELS INTEL·LECTUALS HA SUPERAT LA DELS BISBES.ESPANYOLS

Recentment hi ha hagut posicionaments de diferents col·lectius a favor o en contra del procés independentista de Catalunya. La Comissió Permanent de la conferència Episcopal Espanyola (CEE) ha publicat una Declaració sobre la crisi econòmica i el nacionalisme (2-3/10/2012). Els bisbes de la Permanent diuen “reconèixer, en principi, la legitimitat de les postures nacionalistes” però a condició de no desintegrar la “larga historia de unidad cultural y política de esa antigua nación que es España”. El que no diuen és que aquesta unitat és fruit de guerres i dictadures.

L’ètica implica el compliment de les lleis, però aquestes s’han d’ajustar a les necessitats canviants dels qui en són subjectes de dret, sempre que s’expressin de forma democràtica, majoritària i dins de l’àmbit del dret positiu. En aquests sentit apreciem que el manifest dels 300 intel·lectuals és èticament més progressiu, oberts a la realitat (ni que sigui a contracor), que el dels bisbes de la CEE, tancats en els seus principis i, sense tenir present la doctrina dels papes Pau VI i Joan Pau II, en relació al dret d‘emancipació dels pobles.    

La CEE, o la seva Permanent, ha deixat clara la seva aposta per un dels dos nacionalismes; per ells, només n’hi ha un: l’espanyol. Segons el bisbe auxiliar de Barcelona Sebastià Taltavull, els quatre bisbes representants de l'episcopat català van votar en blanc (El Pregó, nº 441). El que no consta és que hi hagués cap vot en contra. El que sí hi va haver és una Declaració de la Conferència Episcopal Tarraconense deixant clar que ser independentista no és pas contrari a ser cristià.

Els sentiments de pertànyer a un poble amb esperit emprenedor i cultura mil·lenària no es pot ofegar des de pronunciaments episcopals; aquesta no és la missió dels bisbes. Tenir cura de la propagació de la fe cristiana, inculturant el missatge a les noves exigències del món d’avui obliga a acceptar que la societat és plural i per tant, que hi ha diferents opcions legítimes per a configurar aquells estats que s’ajusten més a la voluntat del pobles. Es tracta, per tant, d’aplicar el principi democràtic, encara que potser el resultat de la consulta no agradi, i modificar les lleis que impedeixen la seva aplicació.  

M’agradaria que la jerarquia de la meva Església catòlica deixés de fer política a favor d’una determinada manera d'exercir el poder. M’agradaria que la jerarquia de la meva Església ens considerés als catòlics majors d’edat i deixi que actuem en consciència. M’agradaria que la jerarquia de la meva Església catòlica estigués al costat de la gent que reclama coses justes i, en tot cas, que fes aportacions documentades i objectives i propiciés un clima de diàleg constructiu.

De la mateixa manera que no m’agrada que l’Església catòlica mantingui l’Estat del Vaticà (radicalment contrari al que ens ensenya Jesús a través dels evangelis), tampoc m’agrada que els bisbes espanyols juguin a fer política. “Al Cèsar el què és del Cèsar, i a Déu el què és de Déu”.

Salvador Sol