SERVIR
A LOS DEMÁS Y ACEPTAR LAS CONSECUENCIAS*
Resum
del
comentari a l’evangeli (Mt 16,21-27)
escrit per: Fray Marcos
– Fe adulta
CONTEXT
El
que avui Mateu posa en boca de Jesís, no és acceptable ni tant
sols pels seus seguidors. El diumenge passat Jesús felicitava a
Pere por expressar pensaments divins. Avui el critica molt durament
per pensar com els homes i no com Déu.
A
l’igual que Pere,e os cristians de totes les èpoques la creu ens
ha escandalitzat. D’haver estat a les nostres mans, ni un de sol
hagués elegit el camí que Jesús va seguir.
En
l’evangeli d’avui no se’ns presenta la «imatge d’un
profeta o del Messies victoriós; i encara menys la del Fill de Déu.
El que avui se’ns presenta és el "Servent" que es
lliura als altres, i ens mostra un Déu que és amor.»
Pere
es va equivocar. «Per entendre Jesús s’ha de deixar de pensar
com els homes i començar a pensar com Déu.» Com va escriure Pau:
«Pensar com Déu, és deixar d’ajustar-se a aquest món; és
transformar-se per la renovació de la ment.»
El
Déu de Jesús no dona seguretats, l`´unica seguretat és la
d’ell.».
EXPLICACIÓ
En
el relat d’avui podem descobrir tres punts importants.
1.-
L’anunci
de la passió
que
fa Jesús.
La
mort de Jesús va impactar sobre manera als primers cristians. La
seva passió i mort probablement van ser el nucli de les primeres
predicacions.
En
l’evangeli de Mateu, la mort de Jesús s’anuncia quatre vegades.
No feia falta ser profeta per endevinar que «el que deia i el que
feia estava en contra de la doctrina oficial, i els encarregats de
la seva custòdia tenien el poder suficient per eliminar a una
persona tan perillosa pels seus interessos.
2.-
La protesta
vehement
de
Pere
i
la recriminació de Jesús.
La
resposta de Pere és lògica. És que podia deixar de pensar com un
jueu? Era inconcebible per un jueu, que matin el Messies els màxims
responsables de Déu a la terra.
Una
falsa idea de Déu es va interposar entre aquest i el verdader
predicat per Jesús. Per això, la resposta de Jesús a Pere va
dirigida, com la que va donar al diable en el desert, a no deixar-se
temptar.
El
difícil, sovint, no és vèncer la temptació, sinó descobrir-la i
prenent consciència de que ens pot arruïnar la Vida, reaccionar en
contra.
3.-
La invitació al seguiment amb
totes
les
conseqüències.
El
seguiment, és molt important en tots els evangelis. Hi ha una altre
manera de relacionar-se amb Déu i amb els altres i entrar en la
dinàmica espiritual que Jesús practicava amb la seva manera de
viure.
És
identificar-se amb Jesús en el seu lliurament als altres, sense
buscar per a un mateix res que li pugui donar podei o glòria.
Negar-se
a si mateix suposa renunciar a tota ambició personal.
L’individualisme i l'egoisme queden descartats per Jesús i de qui
el vulgui seguir.
Carregar
amb la creu és acceptar l’oposició del món, dels que no pensen
com ell. No es tracte de "la creu que Déu ens envia", ni
de la que ens proporciona la vida, sinó de la que ens infligeixen
altres persones --siguin amigues o enemigues-- pel fet de ser fidels
a l’evangeli..
En
temps de Jesús, la creu era simplement una manera d’executar a un
reu. El caràcter simbòlic pels cristians arriba després de la
mort de Jesús.
Al
reu se l’obligava a carregar amb la part transversal de la creu
(patibulum). No estem parlant de la creu acceptada voluntàriament,
sinó de la imposada per haver estat fidel a la voluntat de Déu,
com va ser el cas de Jesús.
La
creu és la conseqüència de la fidelitat. Jesús no pretén anar
en contra del que desitja l’èsser humà en el fons del seu cor,
sinó que intenta mostrar-nos el camí que ens pot dur més lluny de
les nostres pretensions legítimes.
Encare
que les exigències semblin dures són les úniques sensates. El que
Jesús exigeix als seus seguidors, és que vagin pel camí de
l’amor, és a dir, pel camí del servei als altres, assumint el
sofriment que això comporta, i fins i tot la mort.
*.-
Veure oriinal.
https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/383-mateo.html
