dissabte, 21 de gener del 2023

 

MEDITACIÓN-CONTEMPLACIÓN (Mt 4,12-23)

Por: Fray Marcos

 

¿Arrepentirse o rectificar?

Es muy difícil entrar en la dinámica de conversión

sin caer en el sentimiento de culpabilidad.

Pero la culpabilidad nos hunde en la miseria

y nos hace entrar en una falta de autoestima nefasta.

.......................

 

El punto de partida de mi proceso espiritual es una toma de conciencia:

soy un diamante, pero en bruto y lleno de impurezas adheridas.

Tal como me encuentro, estoy impresentable.

Pero el valor absoluto ya está ahí, aunque escondido, camuflado.

........................

 

Mi tarea es quitar impurezas, tallar, pulir; pero nada que añadir.

Está ya todo ahí, porque está Dios el Absoluto.

Si eres capaz de eliminar lo que no es Dios,

aparecerá lo divino en todo su esplendor.

Eso eres tú.

diumenge, 15 de gener del 2023

LA LIBERACIÓN DE JESÚS*

 Algunes idees extretes del comentari a l’evangeli (Jn 1,29-34) escrit per: Fraya Marcos – Fe adulta

 

La litúrgia d’avui ens manté en l’ambient del baptisme de Jesús. L’evangeli destaca el testimoni de Joan sobre Jesús, per deixar clar qui dels dos és el messies. L’evangelista ens presenta un Baptista totalment integrat en el pla de salvació de Déu. Ell és el precursor d’aquell que ha de venir, és a dir: prepara el camí al verdader  Mesíes.

Joan Baptiste és el primer testimoni de Jesús confessant que és: l’anyell de Déu, preexistent, portador de l’Esperit, Fill de Déu.

Aquí l’evangelista posa en boca del Batista l’experiència pasqual de setanta anys d’evolució cristològica de la seva comunitat.

Les dues idees bàsiques que enstransmet aquest relat, són: «Anyell de Déu» i «pecat del món».

«Anyell de Déu», aquí no té un sentit apocalíptic. No es tracte d’un anyell victoriós que aniquila-larà definitivament el mal. Un anyell que derrota a la bèstia.

Tampoc hem d’entendre que es tracta de l’anyell Servent sofrent d’Isaïes, expiatòri, que paga un rescat per nosaltres.

En aquest text la metàfora de l’anyell s’ha d’interpretar en termes d’anyell pasqual, que pel judaisme era el signe de l’alliberament d’Egipte. Un anyell, que en record de l’alliberament de l’esclavitud se’l matava per menjar i celebrar aquell esdeveniment tant important en tota la historia d’Israel: l’Èxode. L’evangelista ens diu que, per Crist, estem alliberats de toda opresió.

«...que treu el pecat del món». És una frase que manifesta una cristologia molt elaborada. De cap manera la podia pronunciar Joan Baptista. Però per a nosaltres és una frase molt interessant, perquè ens pot dur al descobriment  d’allò que els primers cristians pensaven de Jesús com a salvador.

Hem d’entendre que el concepte de pecat en l’AT no era el mateix que en el NT. Els profetes arremetien contra el pecat dels dirigents, que oblidant-se de l’Aliança s’erigien en senyors que oprimien impunement al poble i l’obligaven a servir-los a ells en comptes  de servir a Déu. Els poderosos pecaven i en feien responsables a tot el poble. Ni en l’AT ni en el NT s’havia desenvolupat el concepte de pecat  individual com ho fem nosaltres. Avui estem en l’altre extrem del pèndol; no tenim consciència de pecat, mantenint com mantenim una injustícia colectiva que clama al cel.

Fixem-nos que en aquest text, «pecat», està escrit en singular. No fa referència, per tant, als «pecats» individuals, tal com ho entenem avui. En l’evangeli de Joan, «pecat del món» té un significat molt precís. Es tracte de l’opressió que les forces del mal causen al ser humà. És allò que impedeix a l’home desenvolupar-se com a persona. Es tracte de la injustícia, la humiliació, l’esclavitud en el doble sentit moral i físic. Tots els altres pecats es redueixen a aquest.

 *.- Veure original: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/390-juan.

Veure comentari a l’evangeli de Pagola: http://cristiansxxigracia.blogspot.com

diumenge, 8 de gener del 2023

EL VERDADERO NACIMIENTO DE JESÚS*

 

Algunes idees extretes del comentari a l’evangeli (Mt 3,11-17) escrit per: Fraya Marcos – Fe adulta

 

El baptisme en el Jordà, per Joan el Baptista, és el primer fet important de la vida pública de Jesús.

És la primera dada de la vida de Jesús que els especialistes consideren altament probable de que sigui una història verdadera.

No hi ha dubta de que Jesús, com a ésser humà, va haver d’aprofitar totes les circumstàncies de la seva vida per madurar.

Els primers cristians van intentar comprendre que les obres i miracles, i tota la vida de Jesús, tenien com a motor l’Esperit que va rebra en el baptisme.

-       Ja Isaïes va parlar del que els primers Cristians van entendre que es referia a Crist: « He posat damunt d'ell el meu Esperit perquè porti la justícia a les nacions.» (Is 42.1)

-       I Pere, al Fets dels apòstols, resumeix la vida de Jesús amb aquestes paraules: «Ja sabeu com Déu el va ungir amb l'Esperit Sant i amb poder, i com va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell» (Ac 10,38)

La presència salvadora de Déu a la història sempre s’ha fet a través de l’Esperit, actuant des de dins de l’ésser sense violentar-lo.

El baptisme de Jesús ve relacionat amb les temptacions. Una elaboració teològica dels primers temps per significar l’extraordinària importància que es donaven a les experiències que fonamentaven la vida de Jesús.

Potser Jesús va ser deixeble de Joan, atret per la seva doctrina i que després del baptisme, des de la seva pròpia experiència interior («mentre pregava», evangeli de Lluc), transcendís el missatge de Joan i comencés a predicar el seu propi missatge, superant la idea que del messies i de Déu tenia el Baptista.    

Les referències que Mateu fa de l’AT, semblen voler indicar que la figura de Jesús es constitueix a partir de l’acceptació del baptisme de Joan i el que ell predica, com a preparació del canvi radical que experimenta: «Davant d'ell el cel s'obrí, i Jesús veié l'Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d'ell. I una veu digué des del cel: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut.» (Mt 3,16-17) I a partir d’aquí, comença la seva vida pública per a predicar el Regne de Déu.

Déu ens arriba sempre des de dins. Les nostres normes i rituals no tenen res a veure amb el que va viure i predicà Jesús. El centre del seu missatge, consisteix en invitar-nos a tots els homes i dones a tenir la mateixa experiència de Déu que ell va tenir. Després d’aquesta experiència de Déu, Jesús veu amb tota claredat que aquesta és la meta de tot ésser humà, i pot dir a Nicodem: «s’ha de tornar a néixer». Perquè ell ja havia nascut de l’aigua i de l’Esperit.

*.- Veure original: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/383-mateo. html

Veure evangeli i comentaris: http://cristiansxxigracia.blogspot.com


diumenge, 1 de gener del 2023

VER EL MISTERIO*

 Algunes idees extretes del comentari a l’evangeli (Lc 2,16-21) escrit per: Enrique Martínez Lozano – Fe adulta

 

L’evangeli d’avui presenta tres maneres de llegir-lo:

-       La consciència mítica va presentar aquest relat com una història de deus vinguts de fora.

-       La lectura literalista el va convertir en una "anècdota" pastoril.

-       La repetició, cada any de Nadal, n’ha fet una rutina costumista.

Per sortir dels tòpics, cal aprofundir en el relat i veure que a més d’uns pastors, un pessebre i un recent nascut amb els seus pares, hi ha una dona que "guarda" un secret, de glòria i lloança a Déu... L’escena no pretén explicar-nos un fet històric, sinó introduir-nos, senzillament, en un Silenci d’admiració i agraïment, i reconèixer el Misteri d’una Presència que va més enllà del temps i no té límit.

La nostra ment dualista, “veu” en Jesús un Déu separat que s’encarna en un home separat. No comprèn el Misteri d’Unitat que significa allò que en diem “encarnació”. Una encarnació que no és altre cosa que la proclamació de que la Divinitat travessa per tot allò que s’expressa i es manifesta.

La tradició cristiana, reconeix que en Jesús es revela aquesta unitat. Veient-ho així, sabem que els pastors, el pessebre, el recén nascut... representen tota la realitat.

Reconeguda aquesta realitat només ens queda l’actitud de Maria: acollir totes les coses, "guardar-les", "meditant-les en el cor". Anar més enllà dels conceptes i de les paraules, per endinsar-nos en el No-saber i, d’aquesta manera, descansar –-admirats, esglaiats, agraïts, agermanats-- en el Misteri i acceptar, com diu la Saviesa, que en formem part.

*.- Veure original: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/392-lucas

diumenge, 18 de desembre del 2022

LA ANUNCIACIÓN DE JOSÉ*

Reflexions sobre l’evangeli (Mt 1,18-24) extretes del comentari escrit per: Fray Marcos – Fe adulta

 

Estem en el centre del misteri de l’Encarnació. I aquesta és la gran pregunta: Qui és aquest Jesús, que segons Mateu i Lluc neix a Betlem?

La resposta la trobem en l’evangeli que predica Pau, en el que distingeix clarament entre carn i esperit: «L’evangeli, que Déu ja havia promès pels seus profetes en les Escriptures santes, es refereix al seu Fill, descendent de David pel que fa al llinatge humà, però, per obra de l'Esperit Sant entronitzat com a Fill poderós de Déu en virtut de la seva resurrecció d'entre els morts. » (Rm 1,2-4.BCI)

El mateix Jesús li diu a Nicodem: «T'ho ben asseguro: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l'aigua i de l'Esperit. De la carn en neix carn, de l'Esperit en neix Esperit.» (Jn 3,5-6.BCI).

Pau considera normal la procedència de la humanitat de Jesús, però deixa molt clar que el més important és el que hi ha en ell de diví, de superioritat respecta l’AT; i això, sense cap mena de dubta, ha nascut de l’Esperit.

Va ser després de l’experiència pasqual, quan els primers cristians van intentar explicar qui era Jesús. més enllà de la seva figura humana. Els evangelis de la infància de Mateu i Lluc, són narracions teològiques que només pretenen deixar constància de la grandesa del personatge, a la manera com es descriuen a la Bíblia i en les cultures de l’entorn.

Avui, no obstant, l’evangeli ens parla de l’Anunciació a Josep, de la que se’n parla gaire.

Josep, diu l’evangeli, que era «un home just» (Mt 1.19). El que equival a dir, un israelita autèntic. Temorós de Déu i complidor de la Llei. Simbolitza la fidelitat d’Israel.

A Josep, l’àngel li encarrega rebre Maria a casa seva. Això significa que tot israelita ha d’acceptar la novetat, assumint els problemes que comporti, perquè aquesta és la voluntat de Déu.

Maria, per Mateu, simbolitza la nova comunitat, que entre l’Antic i el Nou Testament, té a Jesús com a centre.

L’àngel també li diu a Josep: «Tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús» (Mt 1,21) Si sabéssim el que significava a l’AT posar el nom a una persona ens adonaríem de la importància que se li dona a Josep en aquest relat. El nom indica què serà la persona a qui se li asigna. Per tant, Josep posarà al fill el nom de Jesús: «perquè ell salvarà dels pecats el seu poble»

 

Pau i bé – CSXXIG – Publicacions: http://cristiansxxigracia.blogspot.com

* Veure original: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/383-mateo


dissabte, 10 de desembre del 2022

TODOS ESPERAN ALGO DE MÍ*

Reflexions sobre l’evangeli (Mt 11,2-11) extretes del comentari escrit per: Fray Marcos – Fe adulta

 

A l’evangeli d’avui hi ha una pregunta desconcertant. El Precursor dubta que el que s’ha anunciat sigui l’autèntic. Com és posible que Joan no sabés qui era Jesús?

- No havia dit: «jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies?» (Jn 1,27).

- No havia dit: «Jo us batejo amb aigua, però el qui ve després de mi us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc?» (vg Mt 3,11).

- No havia dit: «Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi!?» (Mt 3,14)

- No havia vist: «l’Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d’ell?» (Mt 3,16).

-  No havia sentit una veu que deia: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat?» (Mt 3,17)

Doncs, a què ve ara la pregunta: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?» (Mt 11,3) La resposta no és, ni si, ni no. Jesús els diu: «Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten , els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova. I feliç aquell qui no em rebutjarà!» (Mt 11,4-6)

Una vegada més cal dir que els evangelis no són cròniques de successos, tot i que fan referència a fets que van succeir. Però la intenció de Mateu és la de fer-ne relats teològics.

Als primers cristians se’ls va fer difícil entendre aquest relat d’avui. Ells eren jueus, però la manera d’actuar de Jesús –que també era jueu--,  els desconcertava. Esperaven un altre tipus de messies.

Jesús no sintonitza amb aquella societat del seu temps, amb una religiositat anquilosada i materialista. Ell s’ocupa del benestar de les persones. Per això, a la pregunta: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?» la resposta no és, ni si ni no. Jesús els diu: «Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten , els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova. I feliç aquell qui no em rebutjarà!» (Mt 11,4-6)

El que fa Jesús és recordar la manera de parlar d¡Isaïes, (vg Is 35,5-6) perquè Joan associï el que es veu amb els temps messiànics. Són imatges simbòliques. El que es desprèn del relat és que l’arribada del Regne tindrà conseqüències  per a tothom, però sobretot pels més desfavorits; per tots aquells que havien perdut (o han perdut) tota esperança. És a dir, que aquells que acullin el Regne, se sentiran alliberats de l’opressió i entraran en la dinàmica de l’amor.

Pau i bé – CSXXIG – Publicacions: http://cristiansxxigracia.blogspot.com

* Veure original: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/383-mateo

diumenge, 4 de desembre del 2022

CONVERTIRNOS ES CAMBIAR UNA META POR OTRA MEJOR*

Reflexions extretes del comentari de l'evangeli (Mt 03, 01-12) escrit per: Fray Marcos - Fe adulta.


Segon diumenge d’Advent, els profetes Isaïes i Joan Baptista ens diuen que hem de canviar.

El profeta sempre busca en el seu interior, i s’adona, de les mancances que ha de corregir si vol ser autèntic.

El profeta és un explorador de l’ànima humana que té la valentia d’advertir als altres allò que ell veu. En això consisteix la revelació. Déu es revela sempre a tots; però només alguns el veuen.

Els temps messiànics arribaran quan les ciències humanes no tinguin l’última paraula, i la norma última sigui «la ciència del Senyor». Avui sabem que aquesta saviesa de Déu està en el més pregon de l’ésser, i és on l’hem de descobrir.

La lectura d’aquest evangeli ens diu que del vell naixerà quelcom nou. La Vida és més resistent del que normalment imaginem. En el més pregon de tot ésser humà sempre i queda una brasa, un caliu, que es pot avivar en qualsevol instant. Aquest és el punt de partida per assolir el nou; el canvi verdader, la conversió.

Aquest evangeli s’ha de llegir amb calma perquè ens ofereix molts elements de reflexió. Però passa que l’hem escoltat tantes vegades, que és casi impossible que ens mogui a cap examen sobre el rumb de la nostra vida. Tot i que Pau ja ens adverteix: «que l’Escriptura la tenim pel nostre ensenyament.»

«En aquells dies», diu l’evangelista --per situar el fet en un temps i en un lloc--. Jesús inicia la seva predicació única. I ho feia de la ma de l’únic  profeta que s’havia presentat a Israel després de tres-cents anys de no haver-ni hagut cap.

«En el desert». La nova realitat s’anuncia lluny de les institucions i el temple. La predicació de Jesús té poc a veure amb la religiositat oficial, que s’havia distanciat del Déu verdader.

«Convertiu-vos, perquè el regne de Déu és a prop». Jesús dirà el mateix quan comenci la seva predicació. Una coincidència, per destacar que els dos prediquen la necessitat del canvi si de debò volen seguir Déu.

Convertir-se no és renunciar a res ni fer penitència. Convertir-se, en llenguatge bíblic, és canviar de manera de viure. Convertir-se és elegir el que és millor per a mi. Per tant, no comporta cap renuncia, però si, saber discernir allò que és bo.

Pels primers cristians, la figura de Joan respon a les expectatives d’Isaïes. És aquell que després d’Elies torna a preparar els temps messiànics, amb un missatge nu i sense adornaments, esperit pur, essència pura. Al contrari del que feien els fariseus i saduceus.

Joan és un inconformista que no s’emmotlla en res de la manera religiosa de viure de la gent normal. Ni menja ni vesteix ni viu, ni dona culte a Déu com els altres.

Curiosament demana als fariseus –coneixedors i complidors de totes les normes i preceptes--. i als saduceus –alt clergat i aristocràcia--,.la necessitat del canvi. Perquè el seu model de religió feia compatible un compliment escrupolós de la Llei, amb una indiferència i fins i tot menyspreu dels altres, absolutament contrari a la voluntat de Déu.

No ens enganyem, passar-se el dia al temple no garanteix el servei a Déu ni l’amor als homes. la fidelitat  a Déu exigeix fidelitat a l’home.

Pau i bé – CSXXIG – Publicacions: http://cristiansxxigracia.blogspot.com

* Veure original: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/383-mateo