Comentari de l'evangeli (Lc 11,1-13) escrita per: María Dolores Lóèz Guzman - Fe adulta .
Evangeli.-
1 Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan vaig acabar, un dels discípules li vaig dir:
--Senyor, ensenyeu-nos a pregar, tal com Joan ens va ensenyar als seus discípules.
2 Ell els vaig dir:
--Quan pregueu, digueu:
Pare,
santifica el teu nom,
vingui el teu Regne.
3 Dóna'ns cada dia
el pa que necessitem;
4 perdona els nostres pecats,
que nosaltres també perdonem
tots els qui ens han ofès,
i no permeteu
que caiguem en la tentació.
5 I els vaig dir encara:
--Si algú de vosaltres te un amic, i aquest el trobarà a mitjanit i li diu: "Amic, deixa'm tres pans, 6 que un amic meu ha arribat de viatge, se m'ha presentat a casa i no tinc res per donar-li", 7 segur que no li respondrà de dins estant: "No m'amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te 'ls." 8 Us asseguro que, si no s'aixeca a donar-los-hi per fer un favor a l'amic, la impertinència d'aquest l'obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita.
9 »I jo us dic: Demaneu, i Déu us donarà; busqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà, 10 perquè el qui demana, rep; qui cerca, troba; ia qui truca, li obren. 11 Quin pare d'entre vosaltres, si el vostre fill li demana un peix, en comptes del peix li donarà una serp? 12 I si li demana un ou, li donarà un escorpí? 13 Així, doncs, si vós, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l'Esperit Sant als qui l'hi demanen Així, doncs, si vós, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l'Esperit Sant als qui l'hi demanin. (Lc 11,1-13.BCI)
Comentari.-
Demanar o no demanar… Segur que tot creient s'ha plantejat aquesta disjuntiva en algun moment. D'una banda, per què demanar a Déu si Ell sap amb certesa què necessitem? Sant Pau ja ens va advertir que nosaltres no sabem com demanar per pregar com convé (Rm 8,26). No és millor deixar-lo actuar sense més ni més? Per altra banda, ens assalta la dubte. Com no demanar a qui és Totpoderós? No és tot possible per a Déu (Mc 10,27)? A qui acudir en cas de necessitat sinó a ell? I sobretot, què demanar?
Jesús ens ofereix diverses claus per aprendre a fer peticions. Perquè igual que des de nens ens ensenyen a donar les gràcies, hem d'estar igualment disposats que ens instrueixin en l'art de “la demanda”. I qui millor que el Mestre?
En aquesta primera part del capítol 11 de Lluc que llegim aquest diumenge, el Senyor ens dóna algunes pistes:
- Jesús vincula la petició a un context de pregària i amistat. Per tant, a un lloc de diàleg i trobada amb el Pare. Quan hi ha confiança és més fàcil demanar perquè si les dues parts s'entenen i es coneixen, tot flueix amb naturalitat. Amb l'exemple de l'amic importú ho deixa clar. A un desconegut difícilment se li obre la porta a mitjanit.
- La petició és insistent. Una manera de mostrar el valor del que es demana. Per coses petites no val la pena molestar els altres, però quan ens va la vida en això es fa el que sigui: cridar, colpejar la porta, suplicar, tornar una vegada i una altra… L'obstinació dóna la mesura de la nostra convicció sobre la importància del que volem.
- El Senyor, per no perdre'ns, ens ofereix una pregària plena de peticions. Ens deixa clar, des de la perspectiva de Déu, allò que és realment vital per a l'home: l'arribada del Regne, on els coixos caminen i els cecs recobren la vista; l'aliment de cada dia; el perdó del nostre pecat que causa ferides irreparables; que tots estiguem units al Pare, l'Únic que ordena totes les coses; que ens enforteixi per no caure en les temptacions que ens condueixen a allunyar-nos d'Ell i dels altres. I que entenguem que cada petició comporta implícitament un compromís: Com demanar el perdó si després no perdonem? Com reclamar aliment, guariment, fortalesa… només per a mi, si tots som els seus fills i el bé de cadascú repercuteix en el de tots? Per això, com deia el cantautor argentí León Gieco a la seva cançó: “només li demano a Déu…, que el dolor no em sigui indiferent; que la resseca mort no em trobi buit i només sense haver fet prou”.
Ara bé, si mai volem demanar una sola cosa o resumir en una totes les altres, el millor és dir: “només li demano a Déu que es faci la seva voluntat”, ja que mai en trobarem cap millor que la seva.
