DESPERTAR*

La paraula «despertar» la trobem a totes les tradicions de saviesa. Els evangelis sinòptics la interpreten atorgant-li un caràcter individualista i moralitzant. De manera que. «estar despert» seria equivalent a mantenir un comportament moral adequat, per tal d’aconseguir la salvació (individual, o del jo).

En el context històric i cultural en que va ser dit, es pot entendre així. No obstant, sembla que el significat original d’aquest «despertar», era una invitació a la: «Conversió».

La paraula original és «metanoia», que ens orienta a una nova manera de veure o de conèixer-nos, més enllà de la ment. De manera que «despertar» i «conversió», són dues maneres de referir-se a una mateixa realitat.

Les paraules de Jesús van en aquesta direcció: «Vetlleu, doncs (=estigueu desperts) i pregueu en tot moment» (Lc 21,36.BCI).

Què significa: «vetllar (= estar desperts)»? Significa adonar-nos del «somni» en el que estem atrapats»? I les preguntes cabdals: a) Com podem adonar-nos de que estem «adormits»? b) Hi ha alguna cosa que puguem fer?...

La vetlla és diferent als somnis, que sovint ens generen confusió i sofriment. En el somni hi pot haver un malestar emocional, fruit de la ignorància bàsica, que caracteritza el «somni», i ens allunya de la nostra realitat.

Però el que recomana Jesús és: «que les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor» (Lc 21,34.BCI).

El sofriment i la confusió emocional no desapareixen fins que no es troba la resposta adequada a la pregunta «qui sóc jo?», és a dir, fins que no «despertem».

El senyal més clar d’estar adormit és el sofriment. Perquè, així com el dolor és inevitable, el sofriment sempre és opcional: apareix quan ens reduïm al que no som. Si ens identifiquem amb el cos, la ment, els pensaments, els sentiments, les circumstàncies en les que ens trobem…, succeeix, que ens reduïm a un «objecta»: a pensar que som allò que somniem; allò amb que ens identifiquem de forma inconscient, i quedem atrapats en això.

El concepte «Despertar» de l’evangeli es pot interpretar, doncs, en termes de que qualsevol sofriment és una «alerta», que ens invita a sortir de l’engany en que ens trobem i accedir a la nostra verdadera identitat.

Despertem quan reconeixem que no som un «objecte», sinó la Consciència il·limitada i  no-dual, que s’expressa temporalment en la forma d’aquest «jo». Per això, interpretant així el que ens diu l’evangeli, el que som no queda afectat per res del que ens pugui succeir.

Jesús es refereix a la persona desperta com aquella que ha fet un canvi total, ha experimentat, i viu, la seva verdadera identitat, al «jo sóc» universal i no-dual.

 

*.- Extracte (no sotmès a l’aprovació de l’autor) del comentari a l’evangeli (Lc 21, 25-28 y 34-36) escrit per: Enrique Martínez Lozano – Fe adulta.

Veure original: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/391-marcos.html

Selecció i redacció: Salvador Sol