EL PERILL DE LA RELIGIÓ*

 Deia un adagi llatí «Corruptio optimi, pessima», Allò que considerem el millor, si es corromp, esdevé el més perillós. Això pot passar amb la religió quan alguns es fan amb el poder de la institució i l’absolutitzen.

La religió, en tant que construcció social, busca vehicular i potenciar l’anhel humà de plenitud. Però, quan el «jo» se n’apropia, esdevé instrument de poder al servei dels qui s’han constituït en «mediadors» de l’Absolut.

El poder atorga superioritat, i qui es revesteix de «poder sagrat» pot tenir la temptació de fer el que sigui perquè es noti.

Jesús critica els qui «Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places i que els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets» (Mc 12,38-39). A més a més, «Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament» (Mc 12,40)

L’engany del poder --nefast en l’àmbit religiós--, contrasta amb la imatge de la viuda del relat. La viuda representa l’actitud de  despreniment o deseiximent del «jo». L’evangeli ens diu que: «Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:--Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure.(vg Mc 12,41-44,BCI)

Els mestres de la Llei simbolitzen aquells que volen absolutitzar la religió, i en fan el seu mitjà de vida, La viuda representa l’espiritualitat com una dimensió fonamental de l’ésser humà, caracteritzada per la llibertat.

La religió és un «mapa» que pretén orientar-nos per a descobrir «qui som», i viure al servei de la persona i l’espiritualitat. Però quan aquests valors s’absolutitzen, es corrompen.  i es confonen. L’espiritualitat constitueix aquella dimensió profunda de la persona, per la que clama el nostre anhel més profund, i que té a veure directament amb la nostra verdadera identitat. La religió és el que tenim, l’espiritualitat és el que som.

 

*- *.- Extracte del comentari a l’evangeli (Mc 12,38-44) escrit per: Enrique Martínez Lozano – Fe adulta.

Veure original: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/391-marcos.html

Selecció i redacció: Salvador Sol