«Aprèn a viure i sabràs morir bé». (Confuci) Estem en temps d’Advent i això vol dir que «esperem» algú important per a nosaltres. Esperem aquell que ha dit de si mateix; «Jo sóc la resurrecció i la vida». (Jn 11,25)
Aprendre a viure la vida que ens porta l’Enviat que
esperem.
Naixem inconscients, per un procés biològic que ens
empeny. Però a partir d’aquí ens hem de fer persones conscients de què hem
vingut a fer en aquest món. Donar resposta a aquella pregunta de Fray Pedro de
los Reyes: «Yo para què nací». Fugir del gregarisme, de fer el que veiem,fer,
del que està de moda, i desplegar tot el potencial intel·lectual de que un/a és
capaç i esdevenir la persona única, dins d’un món d’éssers semblants.
Aprendre a viure és trobar sentit a la vida. Com va escriure el pare Llimona (Viure, Edicions
62): Viure, és confiar, esperar i somriure, malgrat tot. I, també; admirar-se,
il·lusionar-se i somniar, perquè val la pena. I, abraçar-ho tot...
La vida és un regal que s’ha de saber utilitzar i agrair!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada