SOC DEIXEBLE, ENVIAT PER JESÚS

Jesús envia els Dotze. En els sinòptics la missió és clara, tot i que les instruccions presenten petites variants. Jesús preparava la seva arribada als llogarets amb l’enviament previ dels seus deixebles. Ara bé, l’important no és el fet sinó el missatge implícit i la manera d’anunciar l’arribada del Regne; la manera d’anunciar-lo és: la pobresa dels enviats i l’alliberament pels malats i posseïts.

Jesús posa els fonaments de la missió de l’Església, i necessita gent que l’ajudin a difondre la Bona Noticia, que l’ajudin a establir el Regne.

Ser deixeble de Jesús algunes vegades s’entén, com una situació estàtica, més aviat un privilegi que un compromís. Se’ns ha regalat un coneixement, els dogmes que s’han d’acceptar, i se’ns exigeix l’acompliment d‘unes normes morals i uns ritus... i se’ns ofereix com a premi la vida eterna.

Però, per un seguidor de Jesús, això no és tot, el compromís que se’ns demana va més enllà. La revelació que se’ns fa és la de que Déu és Pare, que equival a dir que «tots som fills», i per tant germans. La conseqüència d’això és que estem obligats compartir, a comprometre’ns; no hi ha  altre forma d’entendre al Pare i als germans.. Jesús és el primer Fill, el primer Germà, el que més comparteix i el més s’ha compromès. 

Ell és el nostre model si ens deixem portar pel mateix Esperit. La missió de Jesús ve del Pare, que la dóna també als seus fills, i consisteix en: .  preparar el camí a Jesús; anunciar i construir el Regne. Quan Jesús va deixar d’estar físicament entre els seus deixebles, aquests van continuar la seva missió: uns com a predicadors, viatjant d’aquí i d’allà. Altres, sense moure’s d’on estaven, anunciant i construint el Regne. Aquests van seguir sent el que eren: pagesos o comerciants o artesans, etc. Vivint com abans però ara seguint els criteris i valors que havien aprés de Jesús; compartien el que tenien, estaven compromesos profundament en els problemes de tots.

Nosaltres acostumem a simplificar, el nostre seguiment a Jesús. Pensem que alguns (els sacerdots i religiosos...) són cridats a anunciar el Regne, a predicar..., i els altres a acceptar, simplement, els dogmes i complint amb els preceptes. I, amb això, assegurar-se la salvació.

Però també necessitem escoltar la Bona Notícia, que ens diu: la teva vida, allò que estàs fent, pot ser constitutiu del Regne, l’anunci del Regne. Encara més. La teva vida és missió, serveix per això, hem estat pensats per un Déu que compta amb nosaltres. I aquesta és l’essència de la nostra pertinença a l’Església: acceptar la missió, significa «combregar» amb la mateixa missió de Jesús.

Però la manera, el com de la missió,és potser el més important d’aquests text que avui llegim: La missió s’ha de practicar des de la pobresa i en termes d’alliberament. Sense sandàlies de recanvi, sense diners a les butxaques... Però Jesús «Els donà poder sobre els esperits malignes» (Mc 6,7) 

Cal destacar que, precisament, amb la pobresa i l’alliberament és com podrem vèncer els esperits malignes (els dimonis) que ens fan confiar en els afalacs del món.

Per això, l’eficàcia de l’Església no depèn d’estratègies de propaganda ni de predicacions dogmàtiques, sinó de la conversió de cada un dels seus membres.

 

Extraxte del comentari a l’evangeli (Mc 6, 7-13) escrit per: José Enrique Galarreta.

Selecció i redacció: Salvador Sol

Veure original: