CREURE EN EL FUSTER*

Jesús llegeix un text d’Isaïes a la sinagoga del seu poble, Natzaret. El seu comentari provoca admiració. Però aquests, «¿No és el fuster, el fill de Maria», (Mc 6,3). Hem conviscut trenta anys amb ell i ara se’ns presenta com un mestre de Saviesa. No li van presentar malalts perquè el curés: «tan sols va curar uns quants [...]. I el sorprenia que no tinguessin fe. (Mc 6,5-6.BIC)

REFLEXIÓ.- Sovint envegem als qui van conviure amb Jesús. Pensem que d’haver-lo conegut ens seria més fàcil creure-hi. Però, posem-nos a la pell dels veïns de Natzaret. Han conviscut trenta anys amb el «fill del fuster». Saben que va anar al Jordà, amb el Baptista; i ara reapareix ensenyant com un rabí i dient que cura malalts: qui s’ha cregut que és? Si el coneixem de tota la vida!

Els coetanis de Jesús no ho van tenir més fàcil. Per a ells, Jesús, era un home normal, També Maria i Josep van veure que Jesús creixia com un nen normal.  Ni els pares ni els veïns tenien motius per a creure que Jesús duia en ell el toc de la Gràcia..

Els seus veïns van escoltar les seves paraules i van contemplar els seus fets, les seves curacions. I, per a molts no n’hi va haver prou. Nosaltres llegim o escoltem aquestes paraules i curacions. Com fem el salt que va del coneixement  a l’admiració i de l’admiració a la fe? I què significa per a nosaltres, més enllà d’admirar, «creure»?

Creure en Jesús significa admetre que en ell actuava l’Esperit, que les seves facultats per a curar malalts, les seves paraules encisadores, no eren fruit d’un home genial, sinó que era el mateix Déu qui actuava a través d’ell. Creure en Jesús significa acceptar-lo com a «home ple de l’Esperit», que «Déu estava amb ell». És això el que no podien entendre els seus conveïns. Per a ells, Déu va parlar a través de Moisès, amb el gran miracle del pas del mar; de què ve que ara hagin d’acceptar que Déu parla per boca de Jesús... És que Jesús és més que Moisès? S’ha de creure que Jesús és el Fill, el Predilecte? A Jesús se l’ha d’escoltar inclús quan corregeix el que va dir Moisès?

La nostra fe en Jesús significa passar de l’admiració per un home extraordinari a l’acceptació de la presència de Déu en ell. La humanitat de Jesús, Jesús home, ens planteja la pregunta que es van fer els seus contemporanis: qui és aquest? (cf Mc 6,2).

 

*.- Extracte del comentari a l’evangeli (Mc 6,1-6) escrit per: José Enrique Galarreta - .Veure original: Evangelios y comentarios - Fe Adulta 

Selecció i redacció: Salvador Sol 

Veure original: Evangelios y comentarios - Fe Adulta