QUE ES FACI COM TU VOLS

Comentaris a l’evangeli del diumenge 20 d’agost (Mt. 15,21-28)

El pa dels fills i la gran fe d’una dona de terres llunyanes és el tema d’aquest passatge del capítol.15 de l’evangeli de Mateo: una dona que ve de lluny. L’evangelista la descriu de  «cananea» [allunyada del pobles escollit], En el Deuteronomi, els habitants de Caná són considerats una gent pecadora per antonomàsia, un poble dolent i idolàtric.

En el relat se’ns presenta una dona que importuna Jesús amb una petició d’ajuda a favor de la filla malalta La dona s’adreça a Jesús donant-li el títol de «fill de David», un títol que sona estrany en boca d’una pagana que només podria justificar-se en una situació d’extrema necessitat.

El diàleg, per part de Jesús, és de distanciament: li manifesta a la dona que la seva prioritat és Israel. Es tracta d’una actitud incomprensible pel lector, però en la intenció de Jesús expressa un alt valor pedagògic. Jesús no respon a la súplica de pietat. Els deixebles recomanen a Jesús que la faci marxar. La resposta de Jesús, és dura i misteriosa: «No està bé (li diu) de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets». La dona insisteix, acceptant la seva condició de pecadora, però amb un argument contundent: «també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula». (Cf. Web: Orden de los Carmelitas, Nuestra Señora del Monte Carmelo).

La fe autèntica ho pot tot”.

Jesús es troba amb una dona menyspreada, però no vençuda, que no pararia fins aconseguir la benedicció de Déu per la seva filla. S’oblida de qui és. i del què diran per tal d’aconseguir allò que els seus fills necessiten. Una dona així, que va commoure Jesús, sensible als seus comentaris. Impressiona que un cor que es va mostrar dur, en un principi, acabà cedint davant les súpliques d’aquella mare, exemple de fe. (Cf web: Catholic.net)

A Jesús ningú el feia callar. Ni els escribes saberuts, ni els fariseus pietosos, sense parlar dels sacerdots i politics. A Jesús el fa callar una dona, i a sobra, pagana.

Mateu afronta el tema de la salvació universal. Els cristians jueus pretenien mantenir-se com a poble escollit. El relat de l’evangeli segueix a una violenta discussió entre Jesús i els lletrats en relació als aliments purs i impurs, traslladat a l’equació: Jueu=creient, estranger=pagà i ateu. Vol deixar clar que si una persona té fe en Jesús no pot impedir que un pagà entri a la comunitat. Es tracta d’una lliçó magistral que planteja l’actitud oberta que han de tenir els cristians de reconeixement i humilitat envers els no creients.

Jesús es pren seriosament el sofriment de la dona cananea, a qui els deixebles pretenien rebutjar. L’experiència que Jesús té de Déu el pota a creure que només es pot estar amb Déu si s’està amb els homes. Però a poder comunicar aquesta experiència Jesús va haver aprendre a ser home.

Jesús, va poder canviar d’actitud perquè la cananea va demostrar una sensibilitat major de la que va expressar Jesús. Va aprendre que abans que res cal protegir els dèbils i superar els prejudicis. (Cf. Fray Marcos, web: Fe adulta)

Jesús recriminà a Pere, sobre les aigües del llac, la seva poca fe. I en canvi, diu a la cananea «Dona, quina fe que tens». Realment la fe és un misteri. Si Jesús hagués de definir la nostra fe, que ens diria?

Jesús, tant acollidor i bondadós, ens desconcerta quan es mostra fred i dur. Aquell que ha recomanat: «demaneu i se us donarà», es fa el sord i rebutja la petició de la cananea. Però només és un recurs pedagògic, per tal de destacar la fe d’aquella dona. Que demana la curació de la seva filla.

Trairem-ne aquesta conclusió. Allò que demanem ho voldríem aconseguir a la primera. Però Déu té els seus camins, que són diferents dels nostres. Pot semblar que, de vegades, es fa el sord i no ens escolta, que es desentén de nosaltres.  Però, si mantenim la fe i la confiança, al final serem escoltats, amb aquella frase tant bonica de Jesús: «que es faci com tu vols». (Cf. Lluís Armengol, sj. El pa de la Paraula nº 3. Ed. Claret)