En els versets 25,
30-38, el profeta es dirigeix contra “tots els habitants de la terra”, en els
mateixos termes amenaçadors amb què ho està fent al poble de Judà.
Partint de la base
que:
1) Quan el profeta
utilitza expressions com ara “el Senyor em va dir”... això significa que és una
persona molt identificada amb Déu, perquè l’ha estudiat, l’estima molt i hi
està pensant a totes hores, de tal manera que allò que ell pensa ve a ser “més
o menys” lo que pensaria Déu en el cas de mostrar-se com una persona. Vull dir
que les seves actuacions crec que són fonamentalment iniciatives seves, això
sí: dins una identificació contínua i constant amb Déu.
2) Déu té un pacte
especial amb el poble d’Israel, per raons tàctiques i provisionals, cosa que
significa una protecció i unes ajudes, i, en contrapartida, una exigència de
fidelitat. Si aquesta fidelitat es trenca, de manera sistemàtica, i després
d’haver-los advertit reiteradament, Déu entén que els ha de castigar, indirectament,
a través de l’actuació d’un poble enemic.
3) En canvi, amb els
altres pobles de la terra, tot i ser-ne ell el creador, no hi té cap tracte
especial, i no seria lògic que, tot de sobte, i sense previ avís, se’ls
dirigeixi amb un to d’amenaça similar a aquell amb què es dirigeix a Judà.
Entenc que, en aquest
cas, Jeremies va adoptar una iniciativa personal que no estava justificada i
que era equivocada.
Antoni Ferret
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada