NO SOM UNA GENERACIÓ PERDUDA

En el suplement Quaderns CJ, nº 182, una colla de joves reflexionen sobre els trets que consideren més importants de l’any que hem deixa i s’obren a un futur esperançat. Pel seu interès en reproduïm la part final on assenyalen el seu full de ruta, que també hauria de ser el nostre. 

Horitzons: No volem ser una generació perdura.-

El món on vam néixer ha quedat obsolet. Els anhels d'aquell “altre món possible” en què ha crescut i s’ha format la nostra generació semblen cada cop més lluny. De cop i volta es fa palesa la impossibilitat d’assolir molts dels projectes personals i comunitaris, si més no aquells que havíem après a somiar. Vivim amb dificultat la construcció d’un itinerari vital amb sentit, a partir d’una vocació discernida. Tot i semblar que el pessimisme s’ha apoderat del nostre horitzó, NO VOLEM SER UNA GENERACIÓ PERDUDA. Tot i viure en un context en què es fa difícil assolir pau interior i lucidesa

sentim la necessitat de trobar vies d’implicació en la recuperació de certs valors i d’una visió humanitzadora del món. És més, constatem que ja s’estan donant al nostre entorn iniciatives locals, senzilles, de caràcter col·lectiu i transformadores que són anticipacions d’un futur que ha de venir.

Des d’aquí volem fer una crida a l’esperança i a l’alegria (que hauria de ser tant pròpia dels cristians). Ens sentim cridats a caminar vers nous horitzons que:

-         Recuperin la fraternitat, i treballin per allò comú, el que

         és de tots.

-         Lluitin contra el binomi individualisme/indiferència.

-         Blindin espais que tinguin cura de la persona en la seva

         integritat.

Fem mostres les paraules d’un bonic poema de Pere Casaldàliga: “És tard però és la nostra hora. És tard però és tot el temps que tenim per a construir el futur”.