LES TEMPTACIONS DE JESÚS

Extracte del comentari de l’evangeli (Lc 4,1-13) escrit per José Luís Sicre https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/392-lucas

 

El primer diumenge de Quaresma es recorden les temptacions amb les que haurà de lluitar Jesús al llarg de la seva activitat.

En el  baptisme, Jesús ha escoltat la veu del cel que li ha dit: «Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut. (Lc 3,22).

Ara, en el desert, Jesús s’enfronta al diable (Lc 4,3) que encarna totes les forces de l’oposició al pla de Déu.

Lluc, igual que Mateu, es recolza en la tradició i el relat de Marc, les tres famoses temptacions que coneixem. Jesús és presentat al desert, dejunant durant quaranta dies, recordant l’estada de Moisès al Sinaí, i sotmés a temptacions.

         1ª temptació: utilitzar el poder en el propi benefici: «Si ets Fill de Déu, --li diu el diable--, digues a aquesta pedra que es torni pa» (Lc 4,3).

És la temptació de les necessitats imperioses. Com la gana que va patir el poble d’Israel al llarg dels quaranta anys pel desert. Moisès els va recordar el que està escrit al Deuteronomi: «l'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca del Senyor».(Dt 8,3).

De l’experiència d’haver passat necessitats (gana) i haver-la superat (manà), el poble n’ha d’aprendre dues coses. La primera, a confiar en la providència. La segona, que viure és més que el fet de satisfer les necessitats primàries.

La resposta de Jesús al diable és la mateixa: «L'Escriptura diu: L'home no viu només de pa» (Lc 4,4).

      2ª temptació: Posseir al preu que sigui.  «Et donaré tota l'autoritat i la glòria d'aquests reialmes: me l'han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. Adora'm i tot serà teu».(Lc 4,6-7)

És la temptació de desitjar poder i glòria.

Tots creem sovint petits ídols davant dels quals ens postrem i donem culte.

Però Jesús respon amb les paraules del Deuteronomi: «Diu l’Escriptura: Adoraràs el Senyor, el teu Déu, i només a ell donaràs culte».

         3ª temptació: demanar proves que acreditin la missió encomanada. «Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix…» (Lc 4,9) 

És la temptació d’exigir proves que corroborin la missió encomanada.

El diable fa referència al salm 91,11‑12 que diu: «donarà ordre als seus àngels de guardar-te en tots els camins. Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres.», i li proposa que es llenci des del ràfec del temple. Si els àngels el protegeixen quedarà clarament demostrat que és el Fill de Déu

Però, una vegada més, Jesús li contesta: «Diu l'Escriptura:  No temptis el Senyor, el teu Déu».(Lc 4,12)

Avui, les nostres temptacions venen marcades per les nostres actituds. L’autor de l’article n’enumera algunes :

1)            La necessitat primària: afecta, comprensió.

2)            L’actitud davant Déu.

3)            La temptació de posseir.

4)            La temptació de deixar-se arrossegar, deixar que facin els altres, callar...

 

Selecció, traducció i redacció: Salvador Sol – (CSXXIG – Publicacions)