Extracte del comentari de l’evangeli (Lc 9,28-36) escrit per José Luís Sicre https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/392-lucas
La Quaresma ens prepara per la Pasqua; la Setmana Santa no
és només el record de la mort de Jesús, és també el de la seva resurrecció.
El context: la promesa
Jesús ha anunciat que ha de patir molt, ser rebutjat,
morir i ressuscitar. I ha avisat que aquells que el vulguin seguir s’han de
negar a si mateixos i carregar amb la creu.
El compliment: la transfiguració
El relat de Lluc que llegim aquest diumenge, es pot dividir
en dos aspectes: la pujada a la muntanya, i la visió. Lluc descriu una teofania
com la famosa teofania del Sinaí, quan Déu es revelà a Moispes.
La teofania del Sinaí
Déu no es manifesta en un lloc qualsevol, ho fa a la
muntanya, a la que només hi tenen accés Moisès, i algunes vegades el seu germà Aaron
(Ex 19,24) I també els setanta dirigents d’Israel (Ex 24,1). La presència de Déu
s’expressa mitjançant la imatge d’un núvol espès, des d’on els parla (Ex 19,9).
També s’expressa sovint amb foc, amb fum
i amb tremolor de la muntanya, com a símbols de la glòria i el poder de Déu que
s’apropa a la terra. Utilitzant aquests mateixos elements, els evangelistes pretenen
apropar-nos a les teofanies de l’AT.
La pujada a la muntanya
Només Pere. Jaume i Joan acompanyen Jesús. La idea és que
el fet important en el que assistiran no pot ser vist per tothom.
Lluc destaca, a diferència de Marc i Mateu u detall
important: «pujà a la muntanya a pregar» (Lc 9,28). La importància no és l’alçada
ni la soledat de la muntanya, sinó el fet que Jesús prega en totes les ocasions
transcendents de la seva vida.
La visió
Hi ha quatre elements a destacar. El primer, la transformació del rostre i la vestimenta de
Jesús. El segon, l’aparició de Moisès i Elies. El tercer, el núvol lluminós que
els cobreix a tots. El quart,, la veu que s’escolta des d’el cel.
1. Lluc, a diferència de Marc que en destaca el blanc
lluminós dels vestits de Jesús, (Mc 9,3), ens invita a contemplar el canvi en
el rostre de Jesús, avançant-se a les aparicions de Crist, que no l’identifiquen
ni Maria Magdalena ni els dos d’Emmaús, ni els deixebles del llac .
2. L’aparició de Moisès i Elies. Moisès és el gran mitjancer
entre Déu i el seu poble, el profeta amb qui Déu parla cara a cara. Sense Moisès,
humanament parlant, no hauria existit el poble d’Israel ni la seva religió. Elies
és el profeta que salva aquesta religió en el major moment de crisi (s.IX a.C.)
per la influència de la religió cananea. La presència d’aquests dos personatges
legitima la labor de Jesús que duu a la plenitud el que havien anunciat els
profetes.
Les paraules de Pere: «és bo que estiguem aquí dalt. Hi
farem tres cabanes...» (Lc 9,33) són un despropòsit. No és dalt de la muntanya
on s’ha d’estar, sinó carregant la creu i seguint Jesús fins la mort.
3. Como en el Sinaí, la muntanya queda coberta per un
núvol.
4. Les paraules de Déu reprodueixen exactament, les que es
van escoltar en el moment del baptisme, quan Déu presentava Jesús com el seu servent.
Però aquí s’afegeix imperatiu: «Escolteu-lo» (Lc 9,35) Una ordre que va
associada a les paraules anteriors de Jesús sobre el seu propi destí i sobre el
seguiment i la creu dels seus deixebles.
Selecció, traducció i redacció:
Salvador Sol – (CSXXIG – Publicacions)
* Veure original: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/392-lucas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada