JESÚS I LA RELIGIÓ*

Avui la litúrgia ens proposa una sèrie de versicles del capítol de Marc (Mc 7,01-23). En quedar, aquest capítol fraccionat, deixa fora una part important del ritme de la composició, tot i que es mantingui el més essencial.

La narració ens diu que uns fariseus i escribes veuen que els deixebles de Jesús menjaven amb les mans impures. La tradició obligava a rentar-se les mans fins al colze, abans de posar-se a menjar..

Els fariseus i els escribes pregunten a Jesús: Perquè els teus deixebles no viuen conforme a la tradició...?» Ell els diu: «Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure: Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em donen és buit, les doctrines que ensenyen són preceptes humans». Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes. «Moisès ha dit: Honra el pare i la mare. I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. Però vosaltres, si algú diu al pare o a la mare: Declaro “corban”, és a dir, consagrats a Déu, els béns amb què us hauria d'ajudar", ja li permeteu que no faci res a favor del pare o de la mare. Així, amb la tradició que us aneu transmetent, invalideu la paraula de Déu.» (Mc 7,6-13.BIC)

Llavors Jesús, cridà la gent i els va dir: «Escolteu-me tots i enteneu-ho bé: “No hi ha res del que entra a l'home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l'home el fa impur”.» (Mc 7,14-15.BIC)

I, quan els deixebles li van preguntar què volia dir aquell proverbi, Jesús se n’estranyà: També vosaltres –els va dir-- sou incapaços d'entendre-ho? ¿No compreneu que tot allò que entra a l'home des de fora no el pot fer impur, perquè no li va al cor, sinó al ventre, i acaba fora del cos? (Mc 7,17-19)

Jesús aplica la doctrina als costums i a la interpretació que els fariseus fan de la Llei. Uns fariseus que havien desenvolupat la Llei amb una enorme càrrega de preceptes que la gent normal no podia complir, però que els fariseus complien meticulosament, i per això, es consideraven «justos». Però Jesús no accepta tot aquest món de preceptes, ni considera correcta la interpretació tant escrupolosa de la Llei i dels preceptes.

Marc destaca la doble activitat de Jesús: en relació a la gent i als deixebles, com el «secret messiànic». Un messianisme que passa per la creu i la resurrecció.

Marc no destaca que Jesús defensi els deixebles per incomplir la Llei i els preceptes, sinó que ensenya a interpretar de forma més profunda i espiritual de la Llei i de la mateixa religió.

Aquesta fragment evangèlic està en la línia de la mentalitat i intencionalitat narrativa de Marc, en la que sempre hi ha present l’oposició dels fariseus a la predicació de Jesús.

 

*.- Extracte de l’article «Jesús y la religión» escrit per: José Enrique Galarreta – Fe adulta

Selecció i redacció: Salvador Sol