La nit de sant Joan està associada a unes tradicions ancestrals, que es perden en la nit dels temps. La que ha assolit, potser, més popularitat, és la de les fogueres que s’encenen arreu, per a celebrar que hem entrat al solstici d’estiu i això comporta plenitud de vida.
El foc té un magnetisme especial sobre els humans, Es diu que el foc amanseix
les feres, i els nostres avantpassats creien que allunyava els «mals esperits».
A més sense el foc, la dieta dels humans seria molt pobre. I quan un orador s’expressa
amb vehemència, se li diu que té foc.
Per alguna qüestió que desconec,
aquesta tradició de les fogueres i els seus derivats; falles i pirotècnies, es
produeixen el dia que celebrem el naixement de Joan Baptista. Un profeta que,
com el sol, també era foc i duia llum. Tot i que: «Ell no era la llum,
venia solament a donar-ne testimoni».(Jn 1,8)
Lluc explica que el naixement de l’últim gran
profeta de l’A.T. va ser un fet important pel poble: «Un gran respecte s'apoderà de tots els veïns. La gent
parlava d'aquestes coses per tota la muntanya de Judea, i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es
preguntava: Què serà aquest infant? (Lc 1 65-66)
Una anys més
tard, Jesús va aclarir aquest dubte: «Us ho asseguro: entre els nascuts de dona
no hi ha ningú més gran que Joan» (Lc 7,28)
Avui, doncs,
celebrem que el sol que ens porta llum està més proper a la terra i que Déu
inicia el seu procés d’encarnació.
FELICITATS
A TOTS ELS JOANS I JOANES!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada