JESÚS, AQUEST DESCONEGUT*

Jesús dormia a popa, sobra un coixí, el desperten i li diuen: «Mestre, no et fa res que ens enfonsem?» (Mc 4,38)

De Jesús no en tindrem un coneixement real mentre que no el reconeguem i no entenguem que el cristianisme és acció. Com li va passar a Pau:

-       Fins que «no ens caiguin dels ulls una mena de escates i recobrem la vista» (Ac 9,1-18.BIC), i ens posem a «treballar més que ningú» (1 Cor 15,10), al servei dels altres...

-       Fins que no hàgim curat la nostra ceguera física i espiritual,

no començarem a ser verdaders

deixebles i podrem dir, com Joan:

«Sabem que coneixem Déu [i a Jesús] si guardem els seus manaments» (1Jn 2,3) i, si despleguem en nosaltres i en els altres, la plenitud de la seva vida.

Un personatge, Jesús, que no ha estat indiferent per la història. Un Jesús, que: pel seus fets, les seves dites i la seva vida, Pau el reconeixia com el «rostre humà de Déu», la «imatge del Déu invisible» (Col 1,15)

I, tanmateix, un dels menys considerats

pel pensament laic dels nostres dies.

Un desconeixement, no obstant, que ja ve de lluny. En el Càntic dels càntics (A.T.), ella es queixa: «En el meu llit en plena fosca, / he cercat l'amor de la meva ànima. / L'he cercat i no l'he trobat».(Ct 3,1) També Marc relata que els del seu poble es preguntaven en relació a ell: «D'on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? I aquests miracles obrats per les seves mans? 3 ¿No és el fuster, el fill de Maria», (Mc 6,2-3). Natanael se sorprenia: «De Natzaret en pot sortir res de bo?» (Jn 1,46). María Magdalena el confon amb l’hortolà a l’entorn del sepulcre (cf. Jn 20, 14-15). Els deixebles d’Emmaús caminen amb ell i no el reconeixen: «¿Tu ets l'únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies? (Lc 24,18) I, en el Cenacle, els deixebles: «esglaiats i plens de por, es pensaven que veien un esperit». (Lc 24,37)

El verdader coneixement només el dóna l’amor. Seran els ulls i el cor de Joan i la Magdalena els qui abans reconeixeran a Jesús ressuscitat. Joan  dient-li a Pere: «És el Senyor» (Jn 21, 7) i María de Magdala, amb el seu «Rabuni =Mestre». (Jn 21,16).

Els místics busquen Déu «des de la nit fosca de l’ànima» (St. Joan de la Creu). O, com Simeó, monjo del s.X que es lamentava, perquè: de tant en tant, quan la seva ànima estava en pau i en silenci, se li feia la llum en el seu interior, mentre que en altres moments la veia llunyana i fins i tot amagada.

Cal entrar en l’interior d’un mateix per trobar Jesús, i per ell, trobar Déu. Qui viu així és una nova criatura. I, com deia Pau al corintis: «no ens acovardim: encara que físicament ens anem consumint, interiorment ens renovellem cada dia més.(2Co 4,16)

 

*.- Extracte del comentari a l’evangeli (Mc 4,35-40) escrit per: Vicente Martínez

Veure original: https://www.feadulta.com/anterior/ev-0-indice.htm