diumenge, 15 de març del 2026

EL MILAGRO DE SER LIBRE*
Algunes claus d’interpretació de l’evangeli (Jn 9,1-41) extretes de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta

Jesús porta la salvació verdadera (llum) a l’ésser humà. Com en el cas de la samaritana, Jesús pren la iniciativa, però l’interessat ha de respondre personalment.

Tots som cecs fins que acceptem la llum.

Jesús s’ha d’allunyar del temple i dels fariseus, que el volien apedregar, per haver dit: «Jo soc la llum del món.» I ho demostra amb fets, donant la vista als cecs.

Jesús no li consulta, perquè un cec de naixement no sap què és la llum. Però el cec ha de col·laborar, des de la seva llibertat. Ha de ser ell qui vagi a la piscina a rentar-se, si vol acceptar l’oportunitat que se li ofereix.

Tots els presents segueixen amb la seva ceguera; simbolitzen la dificultat que tenim d’acceptar la llum, quan la tenim tant a la vora.

El fang que Jesús diposita als ulls del cec, simbolitza una nova creació: la terra-carn, s’uneix a la saliva-esperit.

Aquesta és la clau del relat. Ara el cec ha estat «ungit», com Jesús. L’home carnal ha estat transformat per l’Esperit. Aquesta és la novetat que fa dubtar a la gent: l’efecte que produeix l’Esperit, que un és el mateix essent tot un altre.

«Sóc jo» (Jn 9,9) El cec s’identifica amb les mateixes paraules que Joan posa tantes vegades en boca de Jesús. Descobreix la transformació; ara hi veu i vol que els altres el vegin.

Era un home limitat abans de trobar-se amb Jesús i ara se sent un home completament realitzat. L’Esperit la capacitat per a desplegar totes les possibilitat per a ser «Home».

La piscina de Siloè estava fora ciutat. Rebia les aigües de la font Gijón a través d’un canal-túnel (d’aquí deriva el nom arameu «Siloah» que vol dir enviament). Joan aplic aquest nom a Jesús: l’enviat.

Les paraules emprades «ungir» i «Siloè» (que s’aplicava a la pica baptismal), demostren que aquesta narració es va construir a partir dels ritus d’iniciació (baptisme) de la primera comunitat.

L’acció transcorre en dissabte. Jesús no té en compta la Llei a l’hora de fer el bé a la persona.

va fer fang amb la saliva, Això estava explícitament prohibit per la interpretació farisaica de la Llei. Fer fang el dia setè, prolonga el dia sext de la creació. Jesús acaba la creació de l’home.

Als fariseus no els interessava el «què» (la curació), sinó el «com», perquè per aquí podien descobrir la infracció.

Els fariseus, quan ja no poden negar les evidències, sotmeten els pares a tres preguntes: És el vostre fill?, Va néixer cec?, Com ha recobrat la vista?

Els pares afirmen les dues primeres, però la tercera els fa por i diuen no saber-ho. No volen responsabilitats.

Al fallar-los l’argúcia emprada, van a confondre al cec. Pretenen que el curat denuncii el curador. Aquest confirma la curació, però no sap on és Jesús.

Els fariseus tenen clar que Déu no pot estar de part de qui no compleix la llei. Per ells, Déu no pot actuar contra el precepte ni que sigui a benefici de l’home. Volen fer veure al cec que la vista que ara té és contrària a la voluntat de Déu.

Però el cec no té por d’expressar el que pensa davant dels caps. Potser s’ha incomplert la Llei, però el que ha succeït és tant positiu per a ell, que s’ha de fer la pregunta: No serà que Jesús està per sobre dl dissabte?.

Ha experimentat l’amor gratuït i alliberador. Ara ell sap que és ser un home cabal i gràcies a això, també sap el que és Déu. S’adona que els mestres estan cecs. Descobreix que Déu és present en Jesús. Déu no pot concedir a un descregut que realitzi una obra tan extraordinària.

Els fariseus no accepten la realitat. Però al cec no li és possible negar el que ha viscut. Per no negar la seva pròpia experiència ni renunciar al bé que ha rebut el fan fora. El contrast salta a la vista. Els fariseus l’expulsen, Jesús s’hi apropa.

El relat acaba amb la plena acceptació de Jesús. El cec «el va adorar». El gest d’adorar a Jesús no és infreqüent en els sinòptics, sobre tot en Mateu, però en Joan és l¡única vegada.

Jesús, l’Home, és el nou santuari on es verifica la presència de Déu. El cec, exclòs pels jueus, troba el santuari verdader en Jesús, on s’ofereix el culte en esperit i en veritat.

*.- veure l’evangeli: https://www.feadulta.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada