LLUITEM PER LA MATEIXA CAUSA

Comentari a l’evangeli (Mc 9,38-43.45.47-48) de: J.A,Pagola

 Evangeli.-

³⁸ Joan digué a Jesús:--Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.

³⁹ Jesús respongué: --No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. ⁴⁰ Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. ⁴¹ Tothom qui us doni un got d'aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa.

⁴² »Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar.

⁴³ »Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s'apaga. (Mc 9 38-43)

⁴⁵ »Si el peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l'infern. (Mc 9,45)

⁴⁷ »I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l'infern, ⁴⁸ on el cuc no mor i el foc no s'apaga: (Mc 9,47-48.BIC)

 

Comentari.-

Sovint, els cristians no acabem de superar una mentalitat de religió privilegiada que ens impedeix apreciar tot el bé que es promou en àmbits allunyats de la fe. Gairebé inconscientment tendim a pensar que som nosaltres els únics portadors de la veritat, i que l’Esperit de Déu només actua a través nostre.

Una falsa interpretació del missatge de Jesús ens ha conduït de vegades a identificar el Regne de Déu amb l’Església. Segons aquesta concepció, el Regne de Déu només es realitzaria dins de l’Església, i creixeria i s’estendria en la mesura que creix i s’estén l’Església.

I no obstant això no és així. El regne de Déu s’estén més enllà de la institució eclesial. No creix només entre els cristians, sinó entre tots aquells homes i dones de bona voluntat que fan créixer en el món la fraternitat. Segons Jesús, tot aquell que «treu dimonis en el seu nom» està evangelitzant. Tot home, grup o partit capaç de «treure dimonis» de la nostra societat i de col·laborar en la construcció d’un món millor està, d’alguna manera, obrint camí al Regne de Déu.

És fàcil que també a nosaltres, com als deixebles, ens sembli que no són dels nostres, perquè no entren en les nostres esglésies ni assisteixen als nostres cultes. No obstant això, segons Jesús, «qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres».

Tots els qui, d’alguna manera, lluiten per la causa de l’home estan amb nosaltres. «Secretament, potser, però realment, no hi ha un sol combat per la justícia -per equívoc que sigui el seu rerefons polític- que no estigui silenciosament en relació amb el regne de Déu, encara que els cristians no ho vulguin saber. On es lluita pels humiliats, els aixafats, els febles, els abandonats, allà es combat en realitat amb Déu pel seu regne, se sàpiga o no, ell ho sap» (Georges Crespy).

Els cristians hem de valorar amb goig tots els èxits humans, grans o petits, i tots els triomfs de la justícia que s’assoleixen en el camp polític, econòmic o social, per modestos que ens puguin semblar. Els polítics que lluiten per una societat més justa, els periodistes que s’arrisquen per defensar la veritat i la llibertat, els obrers que aconsegueixen una major solidaritat, els educadors que es desviuen per educar per a la responsabilitat, encara que no semblin sempre ser dels nostres, «estan a favor nostre», ja que estan treballant per un món més humà.

Lluny de creure’ns portadors únics de salvació, els cristians hem d’acollir amb goig aquest corrent de salvació que s’obre camí en la història dels homes, no només en l’Església, sinó també al costat d’ella i més enllà de les seves institucions. Déu està actuant en el món.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

 

COMENTARI AL COMENTARI.-

Per: Jaume Rocabert

L’homilia, des de les primeres línies, va directe a clarificar que cap religió posseeixen en exclusiva el missatge evangèlic, vet aquí una volguda exclusivitat gens en consonància amb el que ens escriu l’evangelista Marc. Però encara molt pitjor, com ens diu l’homilia: Una falsa interpretació del missatge de Jesús ens ha conduït de vegades a identificar el Regne de Déu amb l’Església. Segons aquesta concepció, el Regne de Déu només es realitzaria dins de l’Església, i creixeria i s’estendria en la mesura que creix i s’estén l’Església (els que ja tenim una edat, recordem aquell malaurat mantra que ens volia clarificar que l’única verdadera era la Catòlica... i no cap altra). Una distorsió malintencionada del missatge, car l’església institució no és el fi, sinó el que haurien de ser les seves obres i el seu testimoniatge.

Segons el mateix Jesús: Tot home, grup o partit capaç de «treure dimonis» de la nostra societat i de col·laborar en la construcció d’un món millor està, d’alguna manera, obrint camí al Regne de Déu. Resta evident que treure dimonis no s’ha d’interpretar en sentit literal, sinó en el sentit que tot aquell, que treballa per un societat més justa, per eliminar la injustícia, l’explotació o la fam del món, està obrint camí vers el Regne de Déu, tal i com ens recorda Georges Crespy: On es lluita pels humiliats, els aixafats, els febles, els abandonats, allà es combat en realitat amb Déu pel seu regne, se sàpiga o no, ell ho sap».

L’homilia conclou, remarcant-nos: Lluny de creure’ns portadors únics de salvació, els cristians hem d’acollir amb goig aquest corrent de salvació que s’obre camí en la història dels homes, no només en l’Església, sinó també al costat d’ella i més enllà de les seves institucions. Déu està actuant en el món.