Joan prepara el camí, és el precursor... Entendre això és tancar la polèmica creada pels seguidors del Baptista, entorn de la preeminència entre Joan i Jesús.
Marc ens diu que Jesús va ser batejat per Joan. Això
significaria un reconeixement implícit de l’ autoritat d’aquest últim. Però, a
diferència de Joan que bateja amb aigua, el qui realment és el mestre de
Natzaret, bateja amb l’Esperit Sant.
«Batejar amb l’Esperit Sant» significa comunicar la
mateixa Vida divina, «fer néixer» novament de Déu. Sabem que el baptisme amb
aigua –present, d’una forma o altre, en distintes religions-- constituïa un
ritual simbòlic de mort/renaixement: la persona introduïda a l’aigua quedava
«enterrada» per a sortir neta i renovada. El baptisme era, per tant, la imatge
d’una "vida nova".
Però amb Jesús la cosa és diferent, tal com ho destaca
l’evangelista. Ja no es tracta d’un ritual, sinó d’una realitat: la
incorporació de la mateixa Vida de Déu en nosaltres.
Segons la narració de Marc, d’acord als temps en que
escriu, Jesús ens comunicaria quelcom que no tenim..., i que només tindrien
aquells que creguessin en ell.
Però avui ens preguntem: com pot ser que «abans» no
tinguéssim la Vida divina?; com pot ser que aquells que no creuen en Jesús o no
el coneguin no tinguin, també, aquesta vida?...
Des d’una perspectiva no-dual, ens adonem que no hi ha
res separat de res, i que tampoc hi pot haver res separat de la Vida divina.
Aquesta Vida és la que batega i flueix en tot el que
és real, i és la que constitueix el nucli del què som. Aquesta és la raó per la
que poem dir, en veritat, que tots tenim en nosaltres l’Esperit Sant; com
podria ser d’altre manera?, com podríem viure sense la Vida?, com estaríem vius
desconnectats de la Font de la Vida?...
Jesús
ens bateja amb l’Esperit fent-nos descobrir la realitat del què som, pel que
hem rebut. Marc ens diu que en el moment del baptisme de Jesús: «una veu digué des del cel:
--Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu
m'he complagut.».(Mc 1,11.BCI) Ser batejats amb
l’¡Esperit Sant significa inclús més que això. No és només rebre la Vida
divina, sinó que som part de l’única Vida, que prové de l’únic Ser
Som fills de Déu, perquè estem naixent permanentment
d’ell, que és la Font de la Vida. Som éssers creats, habitats, sostinguts
i estimats per qui és l’origen amorós de
tot, i que les religions li han donat el nom de «Déu».
Jesús, en el baptisme, escolta la paraula que el
defineix. Però aquesta paraula també va dirigida a nosaltres: en realitat, som
més «Jesús» del que ens podríem imaginar o pensar. Amb Jesús compartim la mateixa Vida, només
que ell en va ser plenament conscient.
Extracte del comentari de l’evangeli (Mc 1, 7-11) escrit per: Enrique Martínez Lozano, ;
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada