Han passat quaranta dies de la celebració de
la resurrecció de Jesús. Les dones ho havien dit i «Pere se'n va anar corrents fins al sepulcre, s'ajupí i veié que hi
havia tan sols el llençol d'amortallar. Després se'n tornà a casa, estranyat
del que havia succeït». (Lc 24, 12) La mort de Jesús no va estar el final del Mestre. Ell se’ls presentà, i els va "fer deixebles" que aprenguin a viure com ell els ha ensenyat. Segons
Lluc, els va donar la missió: 19 Aneu, doncs, a tots els pobles i
feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de
l'Esperit Sant (Mt 28, 19)
D’aquesta
manera comença l’Església de Crist. Diu Pagola: «Els evangelistes descriuen amb
diferents llenguatges la missió que Jesús confia als seus seguidors. Segons
Mateu, han de ser "testimonis" del que han viscut amb ell. Marc
ho resumeix tot dient que han de "proclamar l'Evangeli a tota la humanitat».
És sabut que la missió que Jesús va encarregar als
deixebles és la mateixa que nosaltres hem rebut com herència dels primers
cristians. La missió de propagar l’evangeli no correspon només al clergat; als
laics també ens implica.
Diu Pagola que «Aquests missatge de Jesús, troba
molts obstacles per arribar als homes i dones del nostre temps». L’Església,
amb la seva litúrgia, ha perpetuat l’Evangeli. Però sense pràctica religiosa,
les noves generacions difícilment sentiran parlar de Jesús, si no és de forma
casual o moguts per un interès intel·lectual pel personatge.
En les trobades de cristians, és freqüent el
comentari: «la nostra joventut –referint-se als fills- no va a missa però té
actituds moltes vegades més cristianes que nosaltres». I, és veritat! Anar a
missa no sempre és sinònim de “obrar el bé”. (cf. Mt 25, 31ss). Altre vegada
Pagola: «Els qui s'acosten avui
a una comunitat cristiana no es troben directament amb l'Evangeli». «No poden identificar amb claredat en l'interior d'aquesta religió
la Bona Notícia provinent del impacte provocat per Jesús fa vint segles». Tampoc el què diuen alguns bisbes s’ajusta
a les ensenyances del Mestre. No es pot negar que la cultura actual està plena
de valors evangèlics, però sovint ignorant la seva procedència. Si no hi ha
transmissió de la Bona Nova que ens duu Jesús de Natzaret en instaurar el Regne
les noves generacions no coneixeran el sentit de la vida.
Cal que llegim l’evangeli i el prediquem. No és
correcta pensar que no hem d’aprofundir en el coneixement del seu contingut, com em sentit manifestar a una participant -creient- en una reunió de cristians "compromesos". No
val agafar-se al peu de lletra allò que Mateu posa en boca de Jesús: «T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la
terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i
entesos» (Mt 11,25). Als cristians d’avui ens cal no defugir el diàleg entre la
cultura del nostre temps i espai en que vivim, i la fe transmesa dels primers
cristians; d’aquells que van veure com: «Jesús, el Senyor, després de
parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu» (Mt 16,19) Es
tracta de inculturar el missatge de Jesús. Això és el que pretenen moltes de
les comunitats cristianes, que es diuen de base, i fan camí cap al Regne.
Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada