Diguem d’entrada que fe és solidaritat. Així ho entén el teòleg colombià Harol Segura. (article Fe que es veu, 28/09/11, Lupa protestante)
Quan Pau escriu sobre la fe ens diu que 1 Creure és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem. (He 11,1). Aquesta afirmació, llegida de pressa, ens situa en el terreny de les conviccions íntimes, personals, i no és aquesta la intenció de l’apòstol, ni té suport bíblic. «La fe cristiana –diu Segura- es presenta en els relats sagrats com una cosa que es pot observar, verificar, veure»
Llegint Marc 2,1-12 s’entén millor. Quan la gent sap que Jesús ha tornat a Cafarnaum s’hi aplega deixant el seu entorn totalment ocupat. Quatre homes li volien presentar un paralític i en veure que no si podien apropar van desmuntar part del sostre de la casa on era i van baixar la llitera fins on era Jesús. La fe dels quatre més el paralític era evident. Jesús li diu: «Fill, els teus pecats et són perdonats». Alguns mestres de la llei que hi havia pensaven que Jesús blasfemava atribuint-se aquella potestat que només té Déu. Jesús vol deixar clara l’acció que ha realitzat. Els diu: -Què és més fàcil, dir al paralític: "Els teus pecats et són perdonats", o dir-li: "Aixeca't, pren la llitera i camina"? I, tot seguit digué al paralític: «Aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa»
El miracle no deixa de ser sorprenent. Els quatre buscaven la curació física del paralític i Jesús els surt perdonant-li els seus pecats. També els fariseus es van sorprendre, perquè incrèduls en què Jesús pogués perdonar els pecat, fet que no és visible, reforça la seva autoritat curant-lo físicament. Diu Segura que aquesta doble acció de Jesús planteja «la relació entre salut espiritual i salut corporal», que en molts casos són causa-efecte. Avui que el món té plantejats tants de sofriments el missatge que ens queda d’aquest relat evangèlic ens deixa clar que si volem contribuir a l’expansió del Regne ens cal anar eliminant «l’arrel de tots els mals».
Tornant a la fe, quedem-nos amb el gest de solidaritat dels quatre envers el paralític. Aquests, per sí sol, no té accés a Jesús. Tampoc els quatre ho tenen fàcil. D’haver fet allò que considerem políticament correcta el paralític no s’hagués curat. Tenir fe deu voler dir trencar convencions i deixar-se endur per les conviccions. Els quatre, davant les dificultats que troben desenvolupen el que Segura en diu «un pla molt creatiu». « Jesús, òbviament s’adona del que està passant (...) veu la fe dels cinc (...) la solidaritat traduïda en un gest d’ajuda a l’home que per si sol no podia arribar fins on era Jesús»
No és el què fem allò que salva, sinó perquè ho fem. Ho diu Pau: 8 És per la gràcia que heu estat salvats per mitjà de la fe! I això no ve de vosaltres: és un do de Déu. 9 No és fruit de les obres, perquè ningú no pugui gloriar-se'n. (Ef 2,8-9). Fe i imaginació, esforç i amor. Solidaritat... Aquests és el missatge!
Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada