LA LIBERACIÓN DE JESÚS*
Algunes claus d’interpretació de l’evangeli (Jn 1,29-34) extretes de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta

La litúrgia avui ens presenta una teologia molt elaborada sobre el tema del Baptisme de Jesús.

Entre els seguidors de Joan i els de Jesús devia existir el dubta sobre quin dels dos era més gran Per això l’evangelista vol deixar clar que el Baptista accepta la superioritat de Jesús. Així Joan Baptista queda integrat totalment en el pla de salvació de Déu. L’evangelista destaca, del baptisme de Jesús, que l’Esperit es posà sobre Jesús, que és el fet més important en tots els relats evangèlics que parlen del Baptisme. Joan n’és el primer testimoni i confessa que Jesús és l’Anyell de Déu, preexistent, portador de l’Esperit, Fill de Déu. .

«Mireu l'anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món» (Jn 1,29.BCI). Aquest «Anyell de Déu» no és el de l’Apocalipsi: un anyell victoriós que foragitarà el mal del món, definitivament. Un anyell que derrota la bèstia. Això podia pensar-ho Joan, però no Jesús.

En aquest text no se’ns presenta el Servent sofrent d’Isaïes. No té cap connotació sacrificial. El que se’ns presenta és l’anyell pasqual. Per Crist som alliberats de tota opressió.

«Prendre damunt seu tot el pecat del món». És una frase, d’una cristologia molt elaborada, que Joan Baptista no podia pronunciar. Però que per a nosaltres és molt interessant, perquè ens pot portar a descobrir el que pensaven de Jesús els primers cristians, com a salvador. Res a veure amb la idee de rescat amb que es va deformar seguint l’AT.

Els profetes, a l’AT. Utilitzaven el concepte de pecat, contra els dirigents que s’oblidaven de l’Aliança i s’erigien en senyors que oprimien el poble, obligant-lo a servir-los a ells en comptes de servir a Déu. Ni a l’AT ni en el NT, s’havia desenvolupat el concepte de pecat individual com ho fem nosaltres. Avui som a l’altre banda del pèndul; no tenim consciència de pecat davant d’una injustícia col·lectiva que clama el cel.

Tant en grec com en llatí, «pecat» s’escriu en singular. No es refereix als «pecats» individuals, tal com els entenem avui. En l’evangeli de Joan, «pecat del món» fa referència a les forces que causen mal a l’ésser humà: la injustícia, la humiliació, l’esclavitud en el doble sentit, moral i físic. Tots els altres pecats es redueixen a aquests. En el ben entès que no peca només qui oprimeix o esclavitza. També peca qui es deixa oprimir o esclavitzar ,

Jesús «pren damunt seu el pecat del món», denunciant l’opressió activa i passiva, no pagant a Déu per un deute que nosaltres hauríem contret.

El «pecat del món» (opressió) no ha de ser expiat, sinó eliminat.

*.- Veure l’original: https://www.feadulta.com

EL VERDADERO NACIMIENTO DE JESÚS*
Punts clau per interpretar l’evangeli d’avui (Mt 3,11-17) Selecció de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta.


Comencem el temps ordinari de l’any litúrgic, amb el baptisme de Jesús en el Jordà per Joan el Baptista.

La vida humana de Jesús va haver de passar per un procés de maduració, i l’impuls de l’Esperit Sant.

A la lectura primera, Isaïes parla d’un servent: «el meu estimat», en qui: «He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions» (Is 42,1-7) I Pere, en el seu discurs a la casa de Corneli, diu: «Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va ungir amb l'Esperit Sant i amb poder, i com va passar fent el bé» (Ac 10,34-38)

Les tres lectures parlen de l’Esperit. La presència de Déu en la història de la salvació es fa sempre mitjançant el seu Esperit.

El baptisme de Jesús és un fet històric, està en el sinòptic, tot i que, cada evangelista en destaca allò que per a ell és més important.

Al mateix temps que el relat del baptisme s’uneix el de ls temptacions, com experiències de gran importància a la vida de Jesús.

Les línies mestres de la vida de Jesús, són: l’experiència de la paternitat de Déu i la seva profunda connexió amb ell, mitjançant l’Esperit.

Segons Mateu, al Baptista li costa haver de batejar a qui considera el Messies, el jutge poderós del seu discurs. Però Jesús li recorda les Escriptures. Ës, just després de la teofania --la seva pròpia experiència interior--, que inicia la seva predicació, transcendint la idee del Messies i de Déu que anunciava Joan.

En la narració de Lluc, s’especifica: «Mentre pregava» (Lc 3,21) perquè, només des de l’interior es pot descobrir l’Esperit que ens envaeix.

Acceptar el baptisme de Joan significava comprometre’s amb les idees del Baptista. Però a Jesús se li obren els cels i veu allò que Déu espera d’ell. I fidel a l’Esperit, fa un canvi radical en la seva vida i es disposa a predicar el Regne de Déu, deixa la seva activitat i comença la seva vida pública.

La importància d’aquest relat del baptisme està en la manifestació de Déu en Jesús por mitjà de l’Esperit Sant.


*.- Per veure l’original, clicar: MATEO

 VIVIR LA ENCARNACIÓN DE DIOS EN JESÚS Y EN TODOS NOSOTROS*

Algunes claus d’interpretació de l’evangeli (Jn 1,1-18) extretes de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta

L’evangeli d’avui és un relat metafísic, en el que se’ns vol comunicar el misteri de l’encarnació. Dir-nos què és Déu i com actua. El què és Jesús i com ens salva.

Pel que fa a Jesús, fa referència a un fet històric, que va succeir en un lloc i moment determinat. Es tracte d’imaginar-nos Jesús es aquesta realitat. Com va ser?

En relació a Déu, no es tracte d’un succés, sinó d’una realitat transcendent que sempre està aquí. Déu s’està encarnant sempre. Això no s'ha de celebrar com un esdeveniment, sinó viure-ho com una realitat actual. Igual com Maria, hem de donar a llum la divinitat que portem dins nostra..

Els cristians encara no hem estat capaços d’harmonitzar el nostre llenguatge sobre Déu. Ell està més enllà de tota realitat , però a la vegada s’està encarnant contínuament.

En Jesús es manifestà aquesta encarnació de forma absoluta i ens obrí el camí per a que nosaltres també la puguem viure. Acceptar-lo, «ens dona poder per ser fills de Déu».

És una realitat a la que no s’arriba per la via del coneixement, sinó per la vivència. Segons que ens explica Joan: « En la paraula hi havia vida i la vida era la llum dels homes». No tenir en compta això ens ha portat a l’intel·lectualisme i a la dogmàtica.

No és el coneixement el que ens porta a la salvació. És a l’inrevés:és la Vida la que ens porta a la llum.

*.- Veure l’original: https://www.feadulta.com