LA FAMILIA DE NAZARET*
Punts clau per interpretar l’evangeli d’avui (Mt 2,13-15.19-23) Selecció de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta.

Mateu considerava Jesús el nou «Moisès», que salvarà definitivament el seu poble. I destaca la importància de Josep, que pren les decisions d’acord a la voluntat de Déu.

Avui la litúrgia ens proposa la família de Natzaret –de la que no en sabem gairebé res-- com a punt de reflexió. Però, tenint en compte el refrany: «Com el tronc, així la branca», deduirem que fou una família ideal. Tot i que el model familiar d’aquella època no té res a veure amb el d’avui.

En el temps de Jesús, la família era patriarcal. La família molecular d’ara, era inviable.

Quan l’evangeli diu que Josep va rebre Maria a la seva casa, hem d’entendre que la va introduir a la seva família, al seu clan familiar. El relat de la pèrdua del Nen és impensable en una família de tres.

El valor suprem de la família patriarcal, era l’honor Això explica que la mare i germans de Jesús anessin a buscar Jesús, creient que havia perdut el seny i deshonorava la família.

L’evangeli no proposa cap model de família. S’entén que la família és bona, si ajuda al desenvolupament biològic, intel·lectual i espiritual dels qui la constitueixen, a part d’oferir avantatges, des d’un punt de vista legal.

L’Església defensa el model de Natzaret, però sense analitzar-ne els problemes que planteja. Vegem-ne tres:

1r. - L’amor no contava per res. El contracte el firmava la família d’acord a conveniències materials o socials.

2n. - La dona quedava anul·lada com a subjecte de drets jurídics. Per a ella només hi havia deures. Això, tanmateix, ha durat fins fa ben poc.

3r, - La finalitat del matrimoni eren els fills. Avui encara es defensa aquesta ideologia en nom de l’evangeli. Tot i que el nombre de fills no afecta a la qualitat paternal. Però sí que l’afecta, quan el motiu per no tenir fills, és l’egoisme.

Aquests problemes encara no s’han superat del tot. Però ara ja en tenim d’altres, sobre els que l’Església hauria de reaccionar. Avui tenim un 50% de divorcis i l’Església segueix insistint en la indissolubilitat del matrimoni.

Tampoc solucionarem res repetint, sense matització, que l’homosexualitat és pecat, enfonsant a la misèria una gran quantitat d’éssers humans..

El matrimoni, perquè sigui estable, necessita persones madures i amor.

Dues raons d’aquesta exigència, són:

a) L’estructura nuclear de la família. Les famílies formades per tres o quatre membres, tenen més problemes que les d’abans, en les que hi convivia més gent. d’edats molt diferenciades, i això permetia que els problemes es diluïssin més.

b) La major duració d’aquesta relació. Avui és normal que les parelles arribin als seixanta anys junts. En un temps tant prolongat, es més fàcil que en algun moment es presentin problemes insuperables.

Com a cristians, tenim l’obligació de fer una seria autocrítica sobre el model familiar que proposem. Jesús no va establir cap model, ni va fer referència a cap model d’institució. Ell va predicar sobre les actituds dels éssers humans en les seves relacions amb els altres, respectant la voluntat de Déu.

És veritat que la família està en crisi, però no en perill, perquè és una institució natural i instintiva. Però s’han de buscar solucions que la faci viable i sigui un instrument d’humanització, basada en la justícia i la solidaritat.

Si tenim en compta que tot el progrés verdaderament humà és conseqüència de les relacions amb els altres, descobrirem el verdader valor de la família.

*.- Veure comentari a l’evangeli: (clicar): MATEO .

TODOS ESPERAN ALGO DE MÍ*

Reflexions sobre l’evangeli d’avui (Mt 11,02-11) Selecció de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta.

L’evangelista avui ens parla de Joan. Està a la presó i fa preguntar a Jesús si és ell a qui esperem a n’hem d’esperar un altre?.
La pregunta és molt concreta, però Jesús respon a dues qüestions diferents:
- De si mateix, diu el que Isaïes va profetitzar sobre el Messies.
- A Joan li respon d’una forma sorprenent..
Joan, el Precursor dubtant que Jesús sigui l’autentic Messies anunciat.
Això és sorprenent:
- No havia dit ell mateix, el diumenge passat: «jo no sóc digne ni de portar-li les sandàlies? (Mt 3,11)
· No havia dit que el seu baptisme era només d’aigua i que el que arribava batejaria amb amb l’Esperit Sant i amb foc?
- No havia dit que era ell el qui hauria de ser batejat per Jesús?
- No havia vist com l’Esperit baixava sobre d’ell en forma de colom?
- No havia escoltat la veu del cel que deia: Aquest és el meu Fill estimat?
Doncs a què ve ara pregunta?
Mateu ja ha deixat molt clar què és el que Jesús predica i què és el que fa. Tot això ja ho coneixia el Baptista.
Diguem una vegada més, que els evangelis no són cròniques de successos. Tot i que fan referència a fets que van succeir realment, la intenció al convertir-los en relats és converteixen en teologia.
S’entén que fos difícil pels primers cristians, que eren jueus, acceptar Jesús com Messies. El seu missatge i la seva manera de comportar-se, no tenia res a veure amb el que esperaven els jueus del seu temps.
És molt important que ens adonem del llenguatge de la Bíblia. Estan escrits en cultura oriental, completament diferent de la grecoromana del nostre cristianisme. En aquella cultura, la manera de comunicar veritats era el relat. A Occident el llenguatge era lògic, discursiu, racional, i les veritat s’explicaven amb sil·logismes.
Aquests dies de Nadal en que es parlarà de pastors de reis mags, d’àngels, etc. etc. hem de tenir present el que acabem de dir sobre diferències culturals. L’objectiu dels evangelis és que ens assabentem del que va passar, més enllà de prendre’ls com fets històrics. Els exegetes porten molt de temps dient que es tracte de relats, no de històries; que aquesta no és la forma d’entendre la Bíblia.
La pregunta és aquesta: «Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?.
esús repon simplement: «Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu».
No els està dient que la seva missió és curar els invàlids. Jesús els diu el mateix que va anunciar Isaïes, en relació als temps messiànics.
Aneu a dir a Joan... I amb cursiva, Mateu reprodueix les paraules del profeta: «els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten , els morts ressusciten... (Mt 11,5) És a dir els marginats de la societat.
La qual cosa vol dir que l’arribada del Regne tindrà conseqüències per a tots, però sobretot pels més desfavorits, aquells que han perdut l’esperança.
«els pobres reben l'anunci de la bona nova».
Aquesta bona notícia és la que els cristians hem oblidat: que Déu és Abbà.
La bona notícia és, que no són els qui tenen poder, civil o religiós els que estan més a prop de Déu, sinó els que pateixen... A Déu no se’l trobaran de cara els «bons» sinó les prostitutes i els pecadors.
I Feliços els qui no em rebutjaran». (Mt 11,6)
Ni Joan, ni els rabins, ni els sacerdots, ni els apòstols estaven capacitats per entendre Jesús. No s’ajustava a la figura del Messies que ells –a diferència del que predicava Isaïes-- esperaven. Jesús trenca motlles, desfà totes las expectatives.
Jesús va en la direcció contrària. Per això pot dir: «Feliços els qui no em rebutjaran». Els qui com ell, faran present el Regne ajudant als cecs, als sords o coixos... Aquells que de d’alguna manera són marginats per la societat.

*.- Per veure l’original, clicar: MATEO (Mt 11,2-11)