Sembla que el temps de la inquisició no ha acabat encara. La dreta
peruana considera que la monja catalana afavoreix l’avortament, defensa el
feminisme radical i és rebel amb la jerarquia. I, a casa nostra, uns que es
diuen Defensors de la Fe i el Papa, s’han adreçat a deu excel·lentíssims i
reverendíssims arquebisbes i cardenals –aquests són el tractament que els
atribueixen- demanant la suspensió de la religiosa. Entenc que la comunitat
benedictina de sant Benet de Montserrat passi uns moments difícils, sobretot
per la superiora que ha de gestionar el temporal de trons i llamps que els
estàn caient a sobra.
Però hem de dir que no és veritat que la Teresa estigui a favor de
l’avortament. Ella es posa a favor de la dona, també en la decisió
d’interrompre un embaràs quan per diverses circumstàncies, que no som ningú per
jutjar, no es veu en cor, des de la seva consciència, de tirar endavant. I sí, considera que dintre
de l’Església la dona ha de tenir un paper d’igualtat i que no hi ha motius
teològics perquè se la discrimini, i si estima els gais i lesbianes, perquè
també són fills de Déu, no està actuant diferent de com ho feia Jesús amb els
homes i dones que li sortien al pas pels camins de Galilea. Si manifestar la
seva llibertat d’esperit i dir públicament el que pensa és ser «rebel amb la
jerarquia» és tant com dir que la jerarquia no creu en l’Esperit que inspira la
consciència de cada persona, sense distingir si aquesta forma part de la
jerarquia eclesiàstica o és un simple laic.
Els Defensors de la Fe i el Papa, i els monsenyors, haurien de llegir bé
l’evangeli. Què deuen entendre quan Pau
ens diu: Des d'ara ja no hi ha grec ni jueu,
circumcís ni incircumcís, bàrbar ni escita, esclau ni lliure; només hi ha el
Crist, que ho és tot i és en tots. Avui, l’apòstol, afegiria: no hi ha homes ni dones
sinó éssers humans? Però el que si diu, és: Que la paraula de Crist habiti en
vosaltres amb tota la seva riquesa; instruïu-vos i encamineu-vos els uns als
altres en tota mena de saviesa; moguts per la gràcia de Déu, (Co 3, 11 i 16) Les
primeres comunitats cristianes tenien algun apòstol que els guiava, persones
que havien seguit el Mestre i havien rebut l’Esperit Sant. A la seva mort, els
van anar succeint persones de fe que els membres de les comunitats reconeixien
com a líders espirituals que vetllaven per l’amor entre els germans de fe. En
aquesta línia s’inscriuen les paraules de l’apòstol; Pau no renya, Pau exhorta
a seguir els passos del Senyor. Quan a Jesús li pregunten pel manament més
gran de la Llei (Mt 22,36) ell els contesta: 30 Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb
tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. I, 31Estima els altres com a tu
mateix. No hi ha
cap manament més gran que aquests. (Mc 12, 30-31) Algú pot dir, en veritat, que la Germana Teresa incompleixi
algun d’aquests dos manaments que estan per sobre del Dret Canònic? I, en tot cas, abans de condemnar ningú per
la manifestació de la seva fe (i això és vàlid pels clergues i els laics) cal
imitar la sentència de Jesús: --Aquell de
vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra. (Jn 8,7)
Sembla, pel què s’ha escrit. que el papa Francesc és partidari d’aplicar el
manament de l’amor abans que el Dret Canònic. A veure, doncs, si tots plegats
aprenem la lliçó.
Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada