LA
PROLONGADA EXPERIENCIA DE ORACIÓN DE JESÚS*
Idees
extretes del comentari a l’evangeli (Lc
3, 15-16 y 21-22)
escrit per Fray Marcos – Fe adulta.
CONTEXT
L’evangeli
d’avui ens relata el principi de la vida pública de Jesús.
Possiblement l’esdeveniment més important de la vida de Jesús.
Els
relats del baptisme són simbòlics i fan referència a una
experiència de Jesús, que probablement es va prolongar al llarg de
la seva vida. Una experiència que el va portar a descobrir què era
Déu per a ell i que era ell per a Déu. Va descobrir per tant, el
sentit de la seva vida i la missió que Déu li confiava.
Els
quatre evangelistes destaquen el fet important del baptisme, en el
que Jesús descobreix la seva missió i l’encontre amb Joan, el seu
precursor. El fet de que aquest encontre sigui narrat pels quatre
evangelistes ens indica que es tractaria del primer fet històric de
la vida de Jesús.
Avui
celebrem el verdader naixement de Jesús. Ell mateix ens va dir que
el més important era néixer de nou de l’aigua i de l’Esperit.
Déu no està en el que és material ni en la biologia, ni els
esdeveniments que podem percebre pels sentits. Déu està en el fons
del nostre ésser i és allà on l’hem de descobrir.
EXPLICACIÓ
Aquest
relat evangèlic de Lluc no dona cap importància al fet i se centre
en els símbols: cel obert, baixada de l’Esperit i veu del Pare.
Imatges, totes elles, que l’AT relaciona amb el Messies.
Es
tracte d’una teofania. Segons aquella mentalitat, Déu està en el
cel i ha de venir del cel. Obrir-se el cel significa apropament de
Déu als humans. Aquesta vinguda ha de ser descrita de forma visinle
per tal que pugui ser rebuda.
Déu
garanteix la veracitat de l’enviat, afirmant la seva relació amb
ell. Per tant, el que és important no és el que succeeix fora, sinó
el que va viure Jesús dintre seu.
L’evangeli
de Joan ni tant sols cita el baptisme, el dona per suposat i va
directament a la presència de l’Esperit en Jesús. Tots els
evangelistes parlen d’una experiència interna de Jesús, perquè
l’Esperit no ha de venir d’enlloc.
El
gran protagonista de la litúrgia d’avui és l’Esperit. A les
tres lectures s’hi refereixen. A l’AT l’Esperit s’entén a
través de Jesús; i, a la vegada, Jesús és entès a través de
l’Esperit. Això indica fins a quin punt es consideren mútuament
implicats.
Fem
un repàs de la relació de Jesús amb l’Esperit.
Marc:
1,10
I
tot seguit, mentre sortia de l'aigua, veié que el cel s'esquinçava
i que l'Esperit, com un colom, baixava cap a ell.
1,12
Immediatament
l'Esperit empenyé Jesús cap al desert.
Mateu:
1,18
Maria, «abans
de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de
l'Esperit Sant.»
1,20
J»Josep,
fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a
casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant.»
3,16
Un
cop batejat, Jesús sortí de l'aigua. Davant d'ell el cel s'obrí, i
Jesús veié l'Esperit de Déu que baixava com un colom i venia
damunt d'ell.
Lluc:
1,35
«L'Esperit
Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la
seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran
Fill de Déu.»
3,22
«l'Esperit
Sant baixà cap a ell en forma visible, com un colom,»
4,1
Jesús,
ple de l'Esperit Sant, se'n tornà del Jordà. L'Esperit el va
conduir pel desert
4,14
Llavors
Jesús, ple del poder de l'Esperit, se'n tornà a Galilea. La seva
anomenada es va estendre per tota la regió.
4,18
L'Esperit
del Senyor reposa sobre meu,perquè ell m'ha ungit.
Joan:
1,32
He
vist que l'Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt
d'ell.
1,33
Jo
no el coneixia, però el qui m'envià a batejar amb aigua em va dir:
"Aquell damunt el qual veuràs que l'Esperit baixa i es posa, és
el qui bateja amb l'Esperit Sant."
3,5
T'ho
ben asseguro: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de
l'aigua i de l'Esperit.
6,63
És
l'Esperit qui dóna vida; la carn no serveix de res. Les paraules que
jo us he dit són Esperit i són vida.
La
figura de Jesús, per tant, no podria entendres sense l’acció de
l’Esperit. Seguir entenent aquesta acció de l’Esperit referida a
la seva procedència biològica és desbaratar el sentit de les
escriptures.
Recordem
el que va dir el mateix Jesús a Nicodem: «Cal nèixer de nou» I,
«El que neix de la carn és carn , el que neix de l’Esperit és
Esperit.»
Cal,
no obstant teir present, que parlar de l’acció de l’Esperit és
parlar de Déu com energia, com vida; això és el que significava la
paraula esperit en l’AT. També estem parlant de l’experiència
de Jesús com ésser humà. El que és important per a nosaltres és
que el baptisme de Jesús, és la prova de la verdadera humanitat de
Jesús. Un ésser humà que accepta les seves limitacions i prega.
*.- Veure original: Lucas 3,15-16,21-22 / https://www.feadulta.com › 3..
