DIOS, UNA ÚNICA REALIDAD QUE ES RELACIÓN*

 Selecció del comentari de l’evangeli (Jn 16,12-15) escrit per: Fray Marcos  – Fe adulta

 

De Déu no en sabem, i mai en podrem saber res. Però no ho necessitem. Tampoc ens cal saber de fisiologia, per a poder tenir una salut de ferro. La necessitat d’explicar a Déu és fruit del jo individual que es creix quan s’oposa a tot, inclús a Déu.

Els primers cristians van voler explicar el missatge amb conceptes de la filosofia grega, quan en realitat, del que es tractava era d’acceptar les veritats més senzilles que duien a la verdadera Vida.

El llenguatge teològic dels primers concilis, avui no s’entenen. Els conceptes metafísics de "substància", "naturalesa" "persona" etc. no diuen absolutament res al cristià d’avui. Cal tornar a la simplicitat del llenguatge evangèlic i utilitzar la paràbola, l’al·legoria, la comparació i l’exemple senzill, com feia Jesús.

Parlar de Trinitat, les «tres persones», només té sentit en termes de realció interna.  (ab intra). Però quan la relació és amb la creació (ad extra), no hi ha cap distinció; actuen sempre com U.

A nosaltres només ens arriba la Trinidad, no cada una de les «persones» per separat. Només hi ha una única realitat que és relació.

L’únic que ens proporciona l’explicació trinitària de Déu són una sèrie d’imatges que alimenten la imaginació, però mai hem d’oblidar que només són imatges. Dir que el Pare «crea» que el Fill «salva» i l’Esperit «santifica» és parlar metafòricament. La nostra relació personal amb Déu sempre serà a una única realitat.

L’experiència dels primers cristians és que Déu podia ser a la vegada i sense contradicció:

-      Déu que està per sobra nostra (Pare);

-      Déu que es fa un de nosaltres (Fill);

-      Déu que s’identifica amb cadascú de nosaltres (Esperit).

El Déu de Jesús no és una veritat per pensar sinó una realitat que s’ha de Viure. El poble jueu no era filosòfic, sinó vitalista. I el que Jesús ens va voler transmetre és que, per experimentar Déu, l’home ha d’aprender a:

-      mirar dins d’ell mateix (Esperit),

-      mirar als altres (Fill)

-      i mirar al transcendent (Pare).

Ens empenyem a apropar-nos a Déu per la via intel·lectual, i ens equivoquem.

La realitat de Déu és absolutament senzilla i ens costa de conèixer perquè la nostra manera de comprendre és cartesiana. Volem analitzar dividint la realitat. Però Déu no és divisible, Déu és U,  no té parts que es puguin analitzar per separat.

El Déu de l’evangeli està en el fons del nostre ésser, identificat amb nosaltres. El Déu de Jesús, és Aquell que, essent Esperit, té com a únic objectiu portar-nos a la plenitud de la veritat. Una veritat que no és coneixement, sinó Vida.

L’Esperit de Déu ens empeny a ser veritat, a ser autèntics. Portar-nos a la plenitud de la veritat que és el mateix que portar-nos a la cota més alta de l’èsser, de la Vida.

 

Pau i bé, CSXXIG – Publicacions

Selecció i redacció: Salvador Sol

* Veure original: : https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/390-juan.