Comentaris a la festa del Corpus Christi (Jn 6,51-58)
Amb la festa
del «Corpus» l’Església ens fa «reviure el misteri de l’últim sopar» Joan
escriu en el seu evangeli: «Ell, que havia estimat els seus que eren al món,
els estimà fins a l’extrem», en clara referència al fet de donar la vida amb un
amor i desig immens. I ho fa d’una manera «simbòlica, incruenta». Reparteix el
pa i el vi, que simbolitzen el seu cos (la seva persona) i la seva sang (la
seva vida), i es dóna com aliment de vida eterna.
El Regne de
Déu és com un banquet, en el que metabolitzem el pa i el vi eucarístics en el
nostre propi cos. i, tots «mengem del mateix cos» i «bevem del mateix vi», que
es dóna a tots com a símbol d’amor i perquè tots posseïm la vida de Jesús.
La festa
d’avui vol ser, tota ella, d’agraïment, sense el transfons de dolor d’aquell
primer dijous sant, i de joia pel símbol extraordinari que ens deixà i manté
viva la vida cristiana dels creients i de l’Església.
L’Evangeli
d’avui s’ha d’entendre des de la Resurrecció de Jesús. Jesús explica quina és
la seva acció en l’Eucaristia. Primerament contraposa el mannà, el pa que
menjaren els seus avantpassats al desert, amb el pa que Ell dóna. Els primers
van morir; en canvi, els qui mengen aquest pa (la meva carn), viuran per
sempre. «Qui no menja la meva carn ni beu la meva sang, no pot tenir vida per
sempre». Però, «qui menja la meva carn (...) jo el ressuscitaré». «Qui
menja d’aquest pa i beu d’aquest vi, està en mi i jo en ell». «Qui está
en comunió amb mi viurà com jo, gràcies al Pare».
Jesús està
vinculant la seva presència i el seu do a aquells que participen de
l’Eucaristia, i ho fa amb el seu Esperit.
Menjar la «seva
carn» i beure «la seva sang» és un llenguatge simbòlic, com el del dijous sant,
i ho confirma l’evangelista al verset 63 del mateix capítol 6è: «És l’Esperit
qui dóna vida, la carn no serveix de res»... L’Esperit és qui divinitza les
realitats humanes, qui converteix el pa i el vi en el cos i la sang del Senyor
ressuscitat, qui uneix els qui participen del cos i la sang de Crist. (Cf. Ignasi
Vila, sj. Pregaria.cat)
Però, de tant en
tant, hauríem de canviar l’expressió «combregar»
per la de «menjar el cos de Jesús» per ser una expressió més entenedora i
adonar-nos millor del seu significat. Deixar que ell entri com a aliment en la
nostra vida, i canviar la mentalitat: «S'ha complert el temps i el Regne de Déu
és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova». (Mc 1,15) per tenir «els
mateixos sentiments que tingué Jesucrist» (Fi 2,5), les seves preferències, les
seves opcions, el seu estil de vida i la seva manera de pensar i d’actuar. «Despullar-se
de la pròpia vida fins a la mort» (Is 53.12). D’aquí neix la fraternitat i ens
identifiquem amb Jesús quan partim el Pa amb els altres. (Cf. Dolores
Aleixandre, Fe adulta)
La
festa d’avui no és una repetició del Dijous Sant (en que celebràvem el Dia de l’Amor
Fratern i de la Caritat), o del que actualitzem cada diumenge amb la celebració
eucarística. El vertader significat d’aquesta festa consisteix en fer sortir el
Jesús eucarístic de les esglésies, en un acte d’adoració i d’expressar la
religiositat popular adornant places i carrers.
Que
l’eucaristia surti al carrer té un sentit d’encontre. Jesús, el Crist, surt
sempre per a participar en la vida quotidiana dels humans. Els cristians fan
sortir Jesús del temple, en forma de sagrament eucarístic, per fer evident que
ell està sempre en totes les taules, places i recons de la societat,
Cada
vegada que celebrem aquesta festa fem memòria de que Déu alliberà el seu poble
de l’esclavitud i l’alimentà amb el manà. També nosaltres avancem cap a la
terra promesa, aprenent a viure en comú, a la casa Terra que ens acull i ens
alimenta a tots. «Corpus» és una festa que simbolitza el Regne on tots tenim
els mateixos drets. (Cf. Julio César Rioja, cmf. Ciudad redonda)
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada