L’entrevista
comença amb unes declaracions sorprenents: «El mal més greu que afecta al món
aquests anys –diu el papa- són l’atur juvenil i la soledat dels vells». I un pot
preguntar-se: aquests problemes afecten l’Església? Doncs sí, perquè afecten a
dos elements essencials de la vida: «el treball i l’esperança» en els primers
i «atenció i companyia» en els segons. L’Església –pensa el papa- «ha
d’enfrontar-se a aquests problemes de manera urgent».
El papa expressa
que «el capitalisme salvatge no fa sinó tornar més forts els forts, més dèbils
els dèbils i més exclosos els exclosos». L'entrevistador pregunta si aquesta situació no són els polítics qui l'haurien de resoldre. La resposta és: «L’Estat hauria d’intervenir
directament per a corregir les desigualtats més intolerables», però l’Església
no pot restar indiferent al problema, i ha de vetllar «tant pel cos com per
l’ànima» de totes les persones.
Parlant
de la llibertat de consciència, el papa diu: «Tothom té una idea del Bé i del
Mal i ha d’elegir seguir el Bé i combatre el Mal tal i com ell el concep. Amb
això ni hauria prou per a canviar el món». L’Església ho està fent?. «Sí,
-respon el papa- les nostres missions tenen aquests objectius: individualitzar
les necessitats materials i immaterials de les persones i tractar de
satisfer-les com puguem». I, interpel·la a l’entrevistador: «vostè sap que és
l’àgape?. És l’amor pels altres, com va predicar el Senyor. Això no és
proselitisme, és amor. Amor al pròxim, llevat que serveix al bé comú».
El papa
és valent i no es talla: «Els caps de l’Església sovint han estat narcisistes,
afalagats i exaltats pels seus cortesans... La cort és la lepra del papat». Es
refereix a la cúria?. «No, a la cúria pot haver-hi cortesans». La seva raó de
ser és la de «gestionar els serveis de la Santa Seu. Però té un defecte: és
vaticano-cèntrica».
«Vostè
pel que he entès –pregunta el papa-, no és creient però no és anticlerical. Són
dues coses molt diferents». Soc anticlerical –diu el periodista- quan em topo
amb un clerical. El papa contesta: «A mi em passa el mateix»
L’entrevista
entra en un joc de preguntes curtes i respostes ràpides.- Vostè se sent tocat
per la gràcia?. «Això no ho pot saber ningú. La gràcia no forma part de la
consciència, és la quantitat de llum que tenim en l’ànima, no de saviesa o de
raó. També vostè, sense el seu coneixement, pot ser tocat per la gràcia». Sense
fe, sense creure?, pregunta el periodista. La resposta és: «La gràcia està relacionada amb l’ànima». Però jo no crec en
l’ànima!. «No hi creu però la té».
Santedat,
s’ha dit que vostè no té intenció de convertir-me i crec quer no ho
aconseguiria. «Això no se sap, -contesta el papa- però no és la meva intenció».
L’entrevista
segueix amb preguntes i respostes interessants, però jo ho deixo aquí, fent
meves les paraules d’Scalfari: «Si l’Església esdevé com la pensa i la vol -el
papa Francesc- hi haurà un canvi d’època».
Salvador
Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada